Ha vist la llum una nova adaptació del viatge de Jàson a la Còlquida que, segons ja deia el vell Homer, "adelita les orelles àdhuc avui". És cert: des de temps antics, les seves aventures competien amb les d'UIlisses mateix i devem a Apol·loni de Rodes, el savi poeta de la biblioteca d'Alexandria, l'haver-les posat també en hexàmetres, en quatre llibres fabulosos, plens de passió, imaginació, tendresa i subtil elegància.
S'han fet nombroses adaptacions, en l'àmbit escolar, d'aquest poema. Com sigui, el primer que s'observa en aquesta edició de Les Argonàutiques és que segueix molt d'aprop l'estructura original i l'ordre dels diferents episodis. Una altre fet remarcable: les seves autores n'han sabut extraure els elements més pintorescos, més atractius i interessants. No es deixa de banda, tampoc, l'element psicològic —que en l'original juga un paper important— però tampoc no hi abunda de manera dominant. És, doncs, una creació mesurada, mengívola i amable a la ment d'un adolescent que cursa tant l'assignatura de cultura clàssica com la de llengua. I és que la seva agilitat narrativa es palesa en força moments, com el pas de les roques Simplègades (p. 38-39) reproduït:
Cal felicitar, doncs, les autores del llibre, el grup Galatea, per aquest treball que és una nova mostra de feina acurada i perfectament orientada als nivells d'Educació Secundària Obligatòria. Atesa la seva redacció amb un català planer, agradable i actual, el llibre esdevé del tot recomanable. Oimés quan a la fi del volum s'inclou un glossari de noms propis i tot un seguit d'activitats didàctiques que faran d'aquest relat un instrument òptim i de gran profit a les nostres aules. L'enhorabona!L'endemà, a trenc d'alba, s'alcen els vents etesis i, després d'erigir un altar als dotze déus Olímpics i dipositar ofrenes, s'embarquen ràpidament. Atena els acompanya sobre un núvol lleuger com el pensament. En arribar al lloc més estret del pas, els esculls, els remolins del corrent i el fragor de les roques en xocar violentament els fan estremir. En girar l'últim tombant, veuen les roques que s'obren i se'ls sobresalta el cor. Eufem solta un colom, que vola entre elles. Les roques tornen a ajuntar-se xocant amb estrèpit i arriben a tallar les puntes de les plomes de la seua cua, però ix indemne i els remers llancen grans crits. Tifis mateix crida:
—Remeu amb vigor quan les roques s'obrin de nou separant-se i la ressaca de la seua reculada ens arrosega enmig d'elles!
Abans d'aconseguir creuar el pas, s'apodera d'ells el terror, ja que una gran ona crespada és a punt de cobrir la nau. Tifis aconsegueix anticipar-se, però l'ona roda per la quilla i des de la popa trau la nau cap enrere. La nau retrocedeix suspesa sobre l'ona, però després s'abalança de seguida una altra ona en direcció contrària i el vaixell, com un corró, és retornat al centre del pas. Allí el deté el corrent en un remolí, però gràcies a la intervenció d'Atena poden sobrepassar les roques s'arrelen fermament, perquè estava decretat pels déus que així ocorreria quan algú les travessara amb la seua nau.
[Cf. Auriga, núm. 77, 2015, p. 22]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada