dilluns, 4 de març del 2013

Hi ha cap «utilitat» en l'home?

La creixent demanda d'estudis i formació útil en el món d'avui és aclaparadora. Sembla que la utilitat, el profit o qualsevol terme que entri dins el camp semàntic del «guany material» han de passar per davant de qualsevol altra consideració.

El mοt ὄφελος pren en el següent passatge de Plató un significat prou curiós (i d'importància sempre discutible, ja des del moment en què va ser pronunciat davant els jutges de Sòcrates) com perquè alguna traducció hi hagi dedicat una atenció que sorprèn d'una manera del tot inesperada —si més no, a mi—.
Οὐ καλῶς λέγεις, ὦ ἄνθρωπε, εἰ οἴει δεῖν κίνδυνον ὑπολογίζεσθαι τοῦ ζῆν ἢ τεθνάναι ἄνδρα ὅτου τι καὶ σμικρὸν ὄφελός ἐστιν, ἀλλ' οὐκ ἐκεῖνο μόνον σκοπεῖν ὅταν πράττῃ, πότερον δίκαια ἢ ἄδικα πράττει, καὶ ἀνδρὸς ἀγαθοῦ ἔργα ἢ κακοῦ. (Pl. Apol. 28b)
Joan Crexells (1931): «T'erres, amic, si et penses que a un home d'una mica de valor li cal reflexionar sobre els perills del viure o del morir i no ha de mirar en el seu obrar si el que fa és just o injust i si les seves obres són d'un home de bé o d'un home dolent.»

Joan Alberich (2000): «No tens raó, amic meu, si creus que un home d'una mica de profit ha de calcular el risc de viure o de morir en lloc de mirar si fa obres justes o injustes i si el seu comportament és el d'un home honrat o malvat.»

Óscar Martínez García (2004): «Te equivocas, amigo, si piensas que un hombre que esté en disposición de ser de alguna ayuda, por pequeña que sea, deba considerar el riesgo de vivir o de morir, en lugar de fijarse únicamente, a la hora de actuar, en si lleva a cabo obras justas o injustas y si sus actos son los de un hombre honrado o los de un hombre mezquino.»