Hermann Fränkel sembla suggerir que només es preserva la literatura grega arcaica de forma inalterada quan aquesta s'atansa a la seva fi de cicle (DuP, p. 3: "eine bestimmte
Kunstart dem naturlichen Ende ihrer Laufbahn nahe war"). Seguint el seu plantejament hegelià, això evitaria el deteriorament de les obres (i gèneres sencers) que, paradoxalment, haurien assolit el seu culmen més elevat.
dimarts, 28 d’agost del 2012
dilluns, 20 d’agost del 2012
Ruit hora (novament)
Ja tinc un post dedicat a la versió llatina del poema de Mimnerm per Grotius. Avui la completo amb una versió francesa que M. Burette va incloure en les seves notes al De musica de Plutarc (fou el 1736 la primera vegada?) i de la qual sembla que no se sap qui és l'autor (pel que ens diu aquesta nota al cap. XIII de les Moralia).
Que seroit, sans l’amour, le plaisir et la vie?
Puisse-t-elle m’être ravie?
Quand je perdrai le goût d’un mystère amoureux,
Des faveurs, des lieux faits pour les amants heureux.
Cueillons la fleur de l’âge, elle est bientôt passée:
Le sexe n’y fait rien: la vieillesse glacée
Vient avec la laideur confondre la beauté.
L’homme alors est en proye aux foins, à la tristesse;
Haï des jeunes gens, des belles maltraité,
Du soleil à regret il souffre la clarté.
Voilà le sort de la vieillesse.
dissabte, 11 d’agost del 2012
Gramàtica del Nou Testament
Sense desmerèixer altres estudis —força nombrosos i també molt competents sobre el tema— tinc localitzades a la xarxa tres obres (la tercera per gentilesa de professor Jordi Redondo) que poden ser de gran interès sobre el grec neotestamentari. Naturalment no són el substitut del Bibleworks però es fa necessari conèixer el seu contingut. En dono la referència i enllaços perquè segurament podrà ser d'utilitat:
- F. Blass & A. Debrunner, A Greek Grammar of the New Testament and Other Early Christian Literature, (trad. R. Funk), Cambridge/Chicago 1961. [>>]
- S. Obiols, El Grec del Nou Testament (vol. I. Compendi gramatical), Montserrat 1928. [>>]
- M. Zerwick, Graecitas biblica Novi Testamenti exemplis illustratur a M.Z, Roma 1966. [>>]
diumenge, 5 d’agost del 2012
Bruno Gentili: «la poesia greca arcaica»
La poesia greca fu un fenomeno
profondamente diverso dalla poesia moderna nei contenuti, nelle forme e nei
modi della comunicazione. Ebbe un carattere essenzialmente pragmatico, nel
senso di una stretta correlazione con la realtà sociale e politica e col concreto
agire dei signoli nella collettività. Espresse vicende esistenziali del poeta
stesso o di altri, ma non fu idiosincratica nel senso moderno. Ebbe come
contenuto ricorrente il mito, che costituì l'oggetto esclusivo della poesia
narrativa e drammatica e il termine costante di riferimento paradigmatico per
la poesia lirica. La sua funzione fu essenzialmente didattica e paideutica, in
maniera più esplicita sia quando operò nell'ambito dei simposi, dei kômoi e delle eterie maschili —come ad esempio la poesia
di Alceo e Teognide—, o dei tiasi femminili —come la poesia di Alcmane e di
Saffo—, strettamente connessa con i riti di iniziazione alla vita coniugale,
sia quando, trasferendosi sulla scena, assunse i modi e le forme della
rappresentazione drammatica. L'elemento che la distanzia radicalmente dalla
poesia moderna è il tipo di comunicazione, non destinata alla lettura, ma alla performance dinanzi a un uditorio, affidata all'esecuzione di
un singolo o di un coro, con l'accompagnamento di uno strumento musicale. Il
termine mousiké designò la poesia nel suo insieme, quale connubio
di parola e musica; i termini più frequentemente usati per indicare la persona
del poeta furono in età arcaica aoidós (cantore) e più tardi, a partire dal V secolo a.C., melopoiós (facitore di canti) e poietés.
(Bruno Gentili, Poesia e pubblico nella Grecia antica, Roma-Bari, 1984, p.3)
(Bruno Gentili, Poesia e pubblico nella Grecia antica, Roma-Bari, 1984, p.3)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)