diumenge, 29 gener de 2012

Els poetes de la torre d'ivori

«...Mentre la poesia típicament hel·lenística mostra una despreocupació completa dels problemes que no tenen res a veure amb el seu esteticisme; mentre els poetes dels grans palaus hel·lenístics semblen ignorar del tot la realitat; mentre la poesia s'allunya de la vida, tot un corrent cultural, la filosofia especialment, s'encara amb la realitat humana i en fa objecte de la seva especial reflexió. I, veritablement, qui només llegeixi l'artificiosa poesia d'un Cal·límac o d'un Apol·loni, no endevinarà mai que la guerra fou cosa corrent, que l'home vivia en un constant esglai, que la vida era amenaçada cada dia.»

(Josep Alsina, Teòcrit, Idil·lis I, Barcelona, Fundació Bernat Metge, 1961, pàgs. 17-18)

dimarts, 24 gener de 2012

...I com queda el 4t d'ESO?

Aquest estiu el professor Lluís Inclán va publicar un post molt complet i clar sobre els canvis que el ministre Gabilondo havia d'introduir en el currículum de 4t d'ESO. Hom hi constata unes assignatures "protegides" (per exemple la d'Iniciativa emprenedora, totalment nova, com també la d'Alimentació i salut) davant de les quals el Llatí ha de perdre moltes possibilitats. Que jo sàpiga, ningú més dels classicistes no ha dit res, llàstima.

Avui La Vanguardia avança les intencions del ministre Wert: eliminar el 4t d'ESO i començar el batxillerat un curs abans. Veurem per quins verals s'hi arriba. I també caldria veure per quins verals s'arriba a Catalunya en la modificació del D 147/2007, l'últim que donava un nou programa d'estudis de l'ESO a Catalunya. També en data d'avui la Generalitat ha fet públic un edicte amb el nou projecte de Decret per tal que durant quinze dies "els interessats el puguin examinar i formular-hi les al·legacions que considerin oportunes". Amb tantes associacions, coordinacions, seccions i grups de professors de clàssiques amb què compta el país m'atreveixo a escriure dues línies demanant només que es faci un front comú (i que ningú no pensi ni doni per suposat que un altre ja dirà la seva perquè ja se sap que és impossible treure la rifa sense posar-hi).

Addendum: el projecte de Decret es pot consultar en aquest enllaç.

dilluns, 23 gener de 2012

Compartir arxius

D'ençà de les conegudes notícies sobre accions legals i el tancament de Megaupload molt possiblement més d'un hagi perdut documentació (més o menys) important o interessant. Qui escriu aquestes línies se'n declara també part afectada. En tot cas, comptava, des de fa temps, amb un enllaç d'Héctor Russo que ens posa a l'abast unes bones alternatives per a emmagatzematge gratuït d'arxius. Crec que val la pena donar-hi una ullada. Ara, si algú en sabia més, que no deixi de dir-ho!

dilluns, 16 gener de 2012

Ressons de l'Olimp



Ahir diumenge a Parets del Vallès assistírem l'estrena d'un espectacle a la vegada interessantíssim i de qualitat indiscutible: Ressons de l'Olimp. Es tractava de donar vida —i, en certa manera, argument— a alguns dels fragments de música grega antiga que han resistit el pas del temps, l'oblit, o el destí de la incúria. El treball, dirigit per Maribel Panosa i Toni Gómez, posa davant nostre un periple que arrenca amb Apol·lo (amb el pean  musicat que es troba en la famosa inscripció de Delfos) i es tanca amb Dionís. A l'endemig s'evoca la Musa de la Pítica I de Píndar, Hèlios i èter juntament amb Nèmesi segons els versos anotats de Mesomedes de Creta, fins arribar al seu clímax amb el carpe diem de l'epitafi de Sícil i el breu himne a Demèter (el XIIIè).

La seqüència i programa d'aquest guió es tradueix en un seguit d'estats psicològics sota la pell d'uns personatges —unes ballarines que van fer gala d'una exemplar execució, plena de força i sentiment— que evolucionen davant espectadors transportats a un ambient remot i beatífic, com l'Olimp mateix. Llums i vestuari (els vestits s'inspiren molt d'aprop en el peple dòric) ens submergeixen suaument en aquella éntechnos sophía que tant lloava Plató, a la vegada que recreen i donen entenent, gràcies a l'estudi de la iconografia i del codi gestual que es desprèn de les obres dramàtiques antigues, com els grecs tenien una cura per la seva psychē realment exquisida.  La interpretació de la vox feminae és a càrrec d'Olga Miracle, una soprano amb currículum internacional; la interpretació musical ha estat magistralment estudiada tot recreant instruments antics, aulos, tricord, lira, cròtals, tympanon... per Pepe Luna i Mauricio Molina, tots ells membres del grup Arqueoescena que ja va preparar, temps enrere, Set moviments de l'Antic Egipte. Tant de bo els projectes d'aquest grup puguin donar més fruits encara! (Per la meva part els estic molt agraït per haver confiat en mi i haver-me permès de col·laborar.)

dimecres, 11 gener de 2012

Aigua-marina

Sembla que el 50 aniversari de la mort del poeta Josep Maria de Sagarra ha passat més desapercebut que no s'esperava. Fa un any el Blog d'un llibre vell ja ens avisava de les efemèrides a celebrar.... la de Sagarra durarà fins el 27 de setembre. Per això, mentre badem boca i deixem que s'escoli el temps envejós, convido el lector a esbrinar quants temes clàssics conté el poema Aigua-marina.
Aigua-marina
Voldria, ni molt ni poc:
ésser lliure com una ala,
i no mudar-me del lloc
platejat d’aquesta cala;
i encendre el foc
del pensament que vibra,
i llegir només un llibre antic,
sense dubte, ni enveja, ni enemic.
I no saber on anirem,
quan la mort ens cridi al tàlem:
creure en la fusta del rem,
i en la fusta de l’escàlem.
I fer tot el que fem,
oberts de cor i de parpelles,
i amb tots els cinc sentits;
sense la por de jeure avergonyits
quan surtin les estrelles.
Comprendre indistintament
rosa i espina;
i estimar aquest moment,
i aquesta mica de vent,
i el teu amor, transparent
com una aigua-marina.
 Josep Maria de Sagarra, Àncora i estrelles (1936)


PS. Qui vulgui escoltar el poema recitat per Mariel Vilella i musicat per Pere Bayona, pot anar a aquest video de Youtube. Heu sentit mai el poema interpretat per l'Ovidi Montllor?

dimecres, 4 gener de 2012

Filologia clàssica-grec (juny de 1989)

Endreçant papers m'ha vingut a les mans l'orla dels companys que vam acabar la llicenciatura a la Universitat de Barcelona el 1989. No va ser una orla amb tots els ets i uts sinó una fotografia un tant informal, als jardins de la Facultat de Filologia, on donava bo de passejar i seure a l'ombra d'aquells arbres centenaris, molt ben cuidats. Era a les acaballes del mes de juny, un cop enllestits els exàmens del curs, un dia per la tarda. Mirant les cares de bons minyons de tot el grup pensava si en seria d'emotiu preparar una trobada per al 2014... Després de vint-i-cinc anys l'ocasió bé paga la pena.


grec-ub-juny89

dimarts, 3 gener de 2012

1931, Dafnis i Cloe al cinema

Ha plogut molt d'ençà que Orestis Laskos dirigís, el seu famós Δάφνις και Χλόη, famós referent de la història del cinema grec (quan encara era mut) i que traspassa a la pantalla la famosa novel·la de Longus. Òbviament la pel·lícula va ser filmada a Lesbos. Pel que tinc entès, s'han fet projeccions de la pel·lícula en comptades ocasions, normalment en escaiences un tant especials. Tot això, fins ara. L'era de Youtube ha canviat moltes coses. Per exemple, aquest enllaç ens porta al Daphnis et Chloe de Maurice Ravel que ambienta la música de fons als cinc primers minuts de la pel·lícula de Laskos. Tot el film original es troba igualment a la xarxa, accessible des d'aquí mateix: