Trets característics del mite o de la llegenda mítica

Es podria iniciar l’aproximació al mite en general —sintetitzant les teories de doctes manuals— amb els tres preliminars següents:

Primer. Quan hom parla de mite, parla d’un relat que en el seu naixement, no va poder gaudir del suport de l’escriptura. Aquesta, senzillament, encara no existia. Per tant, la transmissió del mite suposava el tros de llenç, d’una tradició que es propagava oralment.

Segon. El mite feia referència a actuacions, dignes de recordació, de personatges excepcionals —déus i deesses, herois i heroïnes, gegants o titans— que, d’una forma o d’una altra, havien contribuït a la fundació d’institucions o de ciutats i que havien contribuït a establir una xarxa de relacions humanes, tant a nivell material com espiritual.

Tercer. Mite és equivalent a relat o narració oral de fets. Aquesta relació d’esdeveniments incideix en la memòria i en els records de la col·lectivitat i, per tant, constitueix una propietat comunitària, que és una herència —amb base real i amb importància i efectes simbòlics— situada en un temps arcaic, obscur i —consegüentment— insondable i inverificable.

[Joan Callejón, Pasífae: oracle a Robes Roges, Vilanova i la Geltrú, El cep i la nansa, 2004, p. 27]