dijous, 29 desembre de 2011

Steiner defineix «clàssic»

Sàviament i sempre ric en anècdotes, en el segon capítol de la seva autobiografia, Errata, George Steiner ens emmena vers un dels seus corol·laris més lúcids donant una resposta vital a la qüestió «què és un clàssic». Abans de la definició posa un bell exemple de com Ulisses «va ser llegit» per Demòdoc i, en les pàgines següents repon com són els interrogants que un clàssic desvetlla en nosaltres; és la seva sàvia pedagogia, el seu mètode. D'aquest paràgraf seu no se'n pot perdre ni una engruna:
Defineixo un «clàssic», en literatura, en música, en art, en l'argument filosòfic, com una forma significativa que ens «llegeix» a nosaltres. Ens llegeix a nosaltres més que nosaltres el llegim (l'escoltem, el percebem). No hi ha res de paradoxal, ni encara menys de místic, en aquesta definició. Cada vegada que l'abordem el clàssic ens interrogarà. Desafiarà els nostres recursos de coneixement i intel·lecte, de ment i cos (molta estètica primària i fins i tot resposta intel·lectual és corporal). El clàssic ens preguntarà sobre nosaltres: «ho has entès?»; «t'ho has reimaginat seriosament?»; «estàs preparat per actuar a partir de preguntes, a partir de les potencialitats de l'ésser transformat, enriquit que he plantejat?»

dimarts, 20 desembre de 2011

Una tendra imatge de Nadal


Prendre la iniciativa i atansar-se al desvalgut 
és un dels misteris nadalencs que la humanitat reviu amb agraïment
i recorda, d'una o altra manera (a nivell còsmic i al nivell més íntim i personal), des de fa segles.


I’ll help you climb stairs, if you just can’t walk. 
I’ll be your safety and you’ll be my love.

dilluns, 12 desembre de 2011

Grec bizantí

Preparant un xic apressadament un curs sobre grec bizantí per a la universitat d'Oviedo vaig recollir en els següents ítems el material que --tot i la dispersió, no pas volguda-- avui poso a disposició del benèvol  i interessat lector.


Alguns complements bibliogràfics per a l'estudi de la materia
1. Llengua
  • R. Browning, "Von der koine bis zu den Anfängen des modernen Griechisch", en H.-G. Nesselrath (ed.), Einleitung in die griechische Philologie, Suttgart&Leipzig 1997, 156-168.
  • R. Browning, Medieval and Modern Greek, Cambridge UP 1983 (2ª ed.). Trad. gr. ed. Papadimas 1991
  • L. Gil, "Ojeada a la koiné: ensayo de caracterización periodológica", Minerva 1, 1987, 81-91. [>>]
  • G. N. Hatzidakis, Μεσαιωνικά και νέα ελληνικά (Atenes 1905), Amsterdam 1989-1990.
  • G. Horrocks, A History of the Language and its Speakers, Londres & New York, Wiley-Blackwell, 1997 (cap. 2) [>>]
  • A. López Eire, "Fundamentos sociolingüísticos de la koiné", CFC 16, 1980, 21-53 (= Estudios de lingüística, dialectología e historia de la lengua griega, Salamanca, ICE, 1986 , 401-459). [>>]
2. Literatura
  • J. Alsina & C. Miralles, La literatura griega medieval y moderna, Barcelona 1966. [>>]
  • M. Camps Gaset, E. Marcos & S. Grau, Textos literaris bizantins. Dels orígens al segle X. Antologia grec-català, Departament de Filologia Grega, Universitat de Barcelona 2001.
  • L. A. De Cuenca & G. Núñez, "Literatura bizantina", en A. Martínez-Díez (ed.), Actualización científica en Filología Griega, Madrid, 1984, 611-632. [>>]
  • Stefano Sanfilippo, blog "La flor de Porfira". Antologia de textos d'escriptors de Bizanci inèdits en català. [>>]
  • Bibliografia recomanada pel blog Byzantinee.
3. Història
  • 12 Byzantine rulers. The history of Byzantine empire (capítulos en formato mp3) [>>]
  • Blog Imperio Bizantino. Historia de Bizancio enfocada principalmente en el período de los Comnenos. [>>]
  • Documental: La construcción de un imperio. Los bizantinos. [>>]
  • I. Asimov, Constantinopla, el imperio olvidado, trad. esp., Madrid, Alianza, 1970. [>>]
  • J. Brignone, Resumen de la Conferencia sobre Historia y cultura de Bizancio de Igor Andruskiewitsch (Argentina, 1997). [>>]
  • Rome and Romania, 27 BC-1453 AD. Emperors of the Roman and the so-called Byzantine Empires; Princes, Kings, and Tsars of Numidia, Judaea, Bulgaria, Serbia, Wallachia, & Moldavia; and the Sultâns of Rûm. (extensa página con abundantes mapas y árboles genealógicos) [>>]
  • A.A.Vasiliev, Historia deI Imperio Bizantino, trad. esp., Madrid, Iberia, 1946. [tomo 1] [tomo 2]
  • Mapa del mundo bizantino. >>
  • Blog Imperio Romano d'Oriente. [>>]
4. Pervivència
  • L. Caballero, "Influjos romanos y de tradición bizantina en la arquitectura de época visigótica", CSIC (Digital) 1983, 38-46. [>>]
  • R. Graves, El conde Belisario. El último general romano, trad. esp., Barcelona, Edhasa, 1994. [>>]
  • L.D. Reynolds & N.G. Wilson, "El oriente griego", Copistas y filólogos, trad. esp., Madrid, Gredos, 1986, 62-106, 320-326. [>>]
  • W. Treadgold, "El legado de Bizancio", Breve historia de Bizancio, trad. esp. Barcelona, Paidós, 281-285. [>>]
5. Llibres electrònics per a descarregar [>>]

divendres, 9 desembre de 2011

Per què cal llegir contes de la mitologia


Sembla que l'argument de l'autoriat és l'únic que té efectes reals avui dia, quan diem, però, que vivim en temps de completa llibertat.

dijous, 1 desembre de 2011

Sobre Lluís Segalà

Crec que fou la primavera del 1988 que vaig assistir a una conferència de D. Manuel Fernández Galiano a la Universitat de Barcelona en què va fer un sketch sobre la història de la filologia clàssica espanyola. Encara recordo, mentre sortia de la biblioteca de Grec, aquella gesticulació una mica espectacular i la seva veu segura i forta, sense un gram d'empegueïment, que em va deixar més desorientat que mai:
— Pepe, ¡qué alegría verte!
— Manolo, ¿cómo estás? Te estaba esperando...
(Els dos personatges són Josep Alsina i Manuel Fdez. Galiano.) En el decurs de la conferència, que se'm fa impossible de resumir, recordo molt bé com va afirmar que les traduccions de Segalà no havien envellit tant com d'altres i que encara es llegien ben a gust, fet que d'alguna manera caldria estudiar i intentar esbrinar.

L'anècdota ha vingut a tomb mentre passava uns apunts a net, on tenia recollides aquestes dades tretes de l'Arxiu Joan Maragall. En efecte, a la seva biblioteca es conserva un exemplar d'un Hesíode publicat en foli, a Barcelona, per la "Tipografía La Académica" el 14 de juliol de 1910.  Aquesta n'és la referència:

Hesíodo, La Teogonía. 
Con la versión directa y literal por LUIS SEGALÁ Y ESTALELLA

Doctor en Filosofía y Letras y en Derecho
Catedrático de Lengua y Literatura griegas de la Universidad de Barcelona
Académico electo de la Real de Buenas Letras
Miembro de la Association pour l'encouragemenet des études grecques
e Individuo de número de la Βυζαντιολογικὴ Ἑταιρεία

Publicada en el ANUARIO DE LA UNIVERSIDAD DE BARCELONA
 correspondiente al curso de 1908 a 1909

El llibre conté la següent dedicatòria, escrita amb lletra ben clara i elegant:
Al gran poeta D. Joan Maragall, Ll.S.E. (Barcelona, 7 de gener de 1911). 

En la contraportada del susdit volum hom llegeix els següents treballs que l'any 1910 Segalà ja tenia publicats o en curs d'elaboració:

· Gramática del Dialecto Eólico. Premiada en la Exposición Internacional de Atenas, de 1903. Barcelona, Bonal, 1897
· Homero, La Ilíada. Versión directa y literal del griego, favorablemente informada por la Real Academia Española y declarada de mérito por el Consejo de Instrucción Pública, con ilustraciones de Flaxman y de A.J. Church. Barcelona, Montaner y Simón, 1908.
· Homero, La Odisea. Versión directa y literal del griego, con ilustraciones de Flaxman y de Wal Paget. Barcelona, Montaner y Simón, 1910.
· Hesíodo, La Teogonía. Texto griego, versión directa y literal, y dibujos de Flaxman. Barcelona, Serra Hnos. y Russell, 1910.

En preparación:
Homero, La Batracomiomaquia y Los Epigramas   ·   Hesíodo, Los Trabajos y los Días  ·   Apolonio, Las Argonáuticas
Colección de Autores clásicos, griegos y latinos con la construcción directa y la traducción interlineal publicada bajo la dirección de L. Segalá y F. Crusat (profesores de la U.B.).
· Obras de Cornelio Nepote, Lhomond, Horacio
· En preparación: Anacreonte, Babrias [sic], Demóstenes, Jenofonte, Homero, Platón, Sófocles, Cicerón, Fedro, Justiniano, Ovidio, Virgilio, etc.
Biblioteca de Autores griegos y latinos con la versión directa y la traducción literaria por eximios humanistas antiguos y modernos, publicada bajo la dirección de L. Segalá y C. Parpal (profesores de la Universidad de Barcelona).
· Obras de Baquílides, Erina, Jenofonte, Mosco, Safo, Sófocles, San Basilio, San Crisóstomo, Horacio
· En preparación: Arato, Aristóteles, Bión, Eurípides, Herodas, Homero, Menandro, San Metodio, Pitágoras, Teócrito, Ausonio, Catulo, Claudiano, Fedro, Juvencio, Lucano, Marcial, Ovidio, Plauto, Prudencio, San Dámaso, Séneca, Tibulo, Virgilio, etc.