De utilitate Graecae linguae

Jordi Redondo sacrum, 

qui valde in studiis linguae Graecae versutus est.

    Alexandri Hegii
    De utilitate Graecae linguae

    Quisquis Grammaticam vis discere, discito Graece.
    Ut recte scribas, non prave, discito Graece.
    Si Graece nescis, corrumpis nomina rerum.
    Si Graece nescis, male scribis nomina rerum.
    Si Graece nescis, male profers nomina rerum.
    Lingua Pelasga vetat vitiosos scribere versus.
    Lectio quem Plinii delectat, discito Graece.
    Hieronymum teneas vigilans tu discito Graece.
    Ne versus scribas vitiosos discito Graece.
    Argumentari quisquis vis, discito Graece.
    Quisquis Rhetoricen vis discere, discito Graece.
    Scire Mathematicam quisquis vis, discito Graece.
    Artibus es medicis qui captus, discito Graece,
    Morbis nam cunctis sunt indita nomina Graeca.
    Argolicum nomen cunctis liquet esse figuris.
    Artes ingenuae Graio sermone loquuntur,
    Non alio; quibus haud nomen dat lingua latina,
    Ad summam doctis sed debent singula Graecis.

(In hoc vinculo invenies hos versus quoque.)

Llatí cesarià

Comentava fa un temps que les Fabulae faciles de F. Richie estaven escrites en un bell llatí cesarià. En copio ara un breu apunt, la discussió entre Ulisses i Euríloc al capítol 96, relatada en un estil d'oratio obliqua planer i amarat de l'esperit originalíssim de la llengua (segons escrivia L. Rubio tractant els problemes de traducció de l'estil indirecte, cf. p. 269 ss.). Crec que és tot un exemple de bon gust:

Eō cum vēnisset, sollicitūdine ac timōre tam perturbātus fuit ut quae vīdisset vix dīlūcidē nārrāre posset. Ulixēs autem satis intellēxit sociōs suōs in perīculō versārī, et gladiō correptō Eurylochō imperāvit ut sine morā viam ad istam domum dēmōnstrāret. Ille tamen multīs cum lacrimīs Ulixem complexus obsecrāre coepit nē in tantum perīculum sē committeret; sī quid gravius eī accidisset, omnium salūtem in summō discrīmine futūram. Ulixēs autem respondit sē nēminem invītum sēcum adductūrum; eī licēre, sī māllet, in nāvī manēre; sē ipsum sine ūllō praesidiō rem susceptūrum. Hōc cum māgnā vōce dīxisset, ē nāvī dēsiluit et nūllō sequente sōlus in viam sē dedit.

Wallwisher o l'alternativa al fòrum

Wallwisher.com és una nova eina telemàtica del web 2.0 que permet exposar les opinions de cadascú de manera que no es fa necessari cap fil conductor per a cada post. Serveix molt bé per a aplegar pluges d'idees i, si hom vol, es poden  agrupar ad libitum en diferents parts del mur digital tot formant, per exemple, petits grups homogenis.

Per a registrar-se només cal tenir un compte a Gmail, OpenID o crear-ne un de nou ad hoc. Hom pot crear un mur nou amb una adreça pròpia a la xarxa per als temes que vulgui, o participar en d'altres a què tingui accés. Cada comentari pot incloure enllaços a vídeos, imatges, etc. I una altra virtut: amb 160 caràcters s'ha de dir tot; només cal fer doble clic i s'activa la finestra on deixareu els vostre missatge. Amb un apunt concís evitem tant la graforrea com la dispersió d'idees, però també la por a escriure —segons la mena de participants que hi hagi, és clar—. Si algú vol veure'n un exemple, aquí teniu un mur digital amb unes quantes pluges d'idees sobre la idea que hom sol tenir de l'e-learning.

Acabo: proposo un tauler on penjar les possibles activitats extraescolars de suport (i propaganda) per a les disciplines de cultura i llengües clàssiques. Em sembla que n'hi haurà de ben originals!

Aquest tauler també és accessible 'incrustat' (format embed) des d'aquí mateix:

Llibertat i poder, paraules?

Els dos passatges que confronto seguidament ofereixen una idea del que l'home pot arribar a pensar quan està mancat de llibertat, aterrit per l'odi mateix que aquest mancament li produeix, i com les paraules (λόγοι) poden distreure l'atenció d'aquell que judicaria durament les accions d'altri. El primer és del Prometeu d'Èsquil:

-No saps, Prometeu, que l'odi és l'únic mal que les paraules poden guarir?
-Això és axí sempre que s'intenta apaivagar el cor en el moment oportú, en lloc de malmetre l'ànim abrusat per la passió.
-És dolent posar entusiasme i atrevir-m’hi?

L'altre és de la novel·la de Yourcenar, Memòries d'Adrià, on llegim un pensament que em sembla de grandesa d'ànim: "he cercat més la llibertat que no el poder, i el poder només quan afavoria la llibertat".