dijous, 28 juliol de 2011

Immediatesa

M'han passat aquest vídeo de propaganda i us ho puc ben assegurar: no sé què pensar. Si en el futur tot ha de ser immediat... què queda del pòsit, la interiorització, la reflexió pausada, la prova, la relectura... i de la rectificació!



El problema de fons crec que és un altre, però. Sembla que es tracta de tenir-ho tot al preu de no-res: aquest testimoni d'una persona que fa les coses com cal i com li prenen el pèl és més que eloqüent. Mentrestant, els missatges de l'era Youtube ens avisen contínuament de dos aspectes que cal tenir molt en compte:
1. La rapidesa dels canvis i de la inestabilitat de qualsevol cosa que ara ens sembla que té alguna base sòlida o permanent. Vegeu això, per exemple
2. L'èxit —podem posar per cas l'àmbit de l'ensenyament, però no és aquest, ni de lluny, l'únic camp a considerar— depèn de la capacitat d'incorporar encertadament en la vida quotidiana els nous sistemes col·laboratius, globalitzadors i a distància que tenen la virtualitat de la pantalla com a principal suport. Missatges com aquest i com aquest altre avui per avui no ens són gens estranys.
Però una mar de dubtes em vénen al cap. Com assimilar amb encert aquests canvis tan inestables, com sabem que assimilem encertadament cada novetat? Quines garanties tenim que allò presentat com a nou i necessari és realment millor que no el passat immediat, ja prescindible i que cal rebutjar? Qui garanteix el joc net de tot el sistema de renovació contínua, intrínsecament démodé? Per què tan afany a introduir les noves teconologies i arraconar sense pietat la cultura dels llibres, colzes i celles, del diàleg que es pot reprendre i vivificar qualsevol moment assaonat amb mil dosis d'ironia? I, si m'és permès: per què i amb quins arguments tan hipòcritament incontestables condemnem la humanitat a envellir d'una manera definitiva tan ràpidament?

dimarts, 26 juliol de 2011

...Fins i tot el complex d'Èdip

Que els mitjans de propaganda aprofiten tot el que hi ha a llur abast per a la finalitat que tenien prevista és més que evident. Fa un temps el blog de Carlos Viloria recollia un seguit de vídeos on es veu il·lustrat el complex immortalitzat per Freud amb el nom del rei tebà. L'infant ara és doblat de boxejador i samurai però el rerefons és l'enveja vers el seu pare el que el mou a reptar-lo igual que un cavaller amb espasa. Val la pena veure'l a poc a poc i observar-ne els diferents matisos.


diumenge, 24 juliol de 2011

Martín S. Ruipérez sobre el mite d'Èdip


És un llibre que no em cansaré de recomanar perquè ofereix una visió molt difícil d'aconseguir sobre aquest mite tan polièdric en significats i història. Potser dedica massa esforços, en una publicació d'aquestes característiques, a donar mostres de psilosi en grec micènic ja al II mil·leni aC i demostrar així que el mot "fill", sota la forma i-jo, és el primer component de Iocasta. Però el llibret és una autèntica lliçó magistral, de les que deixen un agradable regust. Aquí podreu trobar una ressenya publicada a Studia Philologica Valentina l'any passat.

dimecres, 20 juliol de 2011

Algunes lectures d'estiu

El blog de Mònica Flores, El teixit de Penèlope, té un post interessantíssim sobre llibres de mitologia que recomana el Servei de biblioteques de la Generalitat. Doneu-hi un cop d'ull perquè els títols han estat ben escollits.

Per altra part, hi ha un parell de llibres, ambdós ben diferents, que publica Bubok i que igualment desperten el meu interès perquè són dos llibres que no han estat gens improvitzats, més aviat donen entenent que marquen un punt d'arribada després d'un llarg trajecte. El primer, El cine de romanos, ja va ser presentat elogiosament per professor Pau Gilabert en ocasió de la I Trobada Paideia de didàctica de les llengües clàssiques a la Universitat Autònoma farà gairebé dues setmanes. Realment és molt el que podem aprendre sobre aquestes qüestions, en què Pedro L. Cano és un referent inel·ludible.

El segon l'he conegut perquè el seu autor me'n va enviar notícia: l'amic Evelio Moreno, de l'Institut Lluís de Peguera. Lluny queda un article que va provocar tantes animadversions com aplaudiments, "El milagro de la comprensividad" (paraula inexistent en els nostres diccionaris i que, per tant, no pot ser atacada per ningú) del qual ara no cal dir res més. Apuntes de clase (aquest és el seu títol) són unes memòries, redactades en un castellà preciosista i exacte, amb ironia continguda, sobre les vicissituds vitals que aquest catedràtic de Filosofia va haver de viure sense anar-ho a cercar enlloc. Com que els dos llibres es poden llegir per via epub, posar-se mans a l'obra és cosa d'un instant!

dissabte, 16 juliol de 2011

Necessitat de formació humanística

Rubèn Junquera, que dirigeix un grup d'ètica per a professionals m'envia un correu amb aquesta entrevista a Ramon Ollé. Una de les seves idees clau és que una formació humanística de debò és més necessària que mai. L'entrevista forma part del llibre El repte dels valors per a l´enginyer del segle XXI del qual el professor Jaume Fabregat és coautor (podeu visitar la web de la Càtedra Victoriano Muñoz Oms,  www.catedravmo.com).

Només afegiré aquí unes idees finals de l'article "L'intel·lectual resistent" que glossen idees del llibre de Jordi Llovet Adéu a la Universitat, i que no necessiten més comentaris:  "...sembla que l'únic que hem d'aprendre és allò que ens farà aconseguir un lloc de treball ben remunerat. Què deuen explicar els professors d'Econòmiques o Empresarials quan cap d'ells va preveure la patacada que ens hem ventat tots plegats? I els d'Humanitats? Doncs justament aquests són dels pocs que no han de canviar el discurs (...). I tot plegat passa quan els sociòlegs i alguns economistes espavilats diuen que estem en la societat del coneixement. Quin coneixement? El de tècniques de venda?, el d'estratègies bancàries?, el de la manipulació transgènica dels aliments? Negar la ciència a hores d'ara seria absurd, però sense les Humanitats tot plegat és buit, superflu, prescindible." 

dimarts, 12 juliol de 2011

Immersió i didàctica de les llengües clàssiques

Dades de Vaughan radio, dedicada a l'ensenyament de l'anglès, ens posen a l'aguait: necessitem tres mil hores d'immersió lingüística si volem aprendre bé una llengua. Dedueixo que per a les llengües clàssiques segons Athenaze i Lingua latina per se illustrata no haurien de ser menys. Per tant, els migrats cursos que tenim cal rendibilitzar-los bé. O atenir-nos a les conseqüències que estem patint des fa dècades (tot i que els actors de la pel·lícula sempre van canviant). De fet, el problema és "un altre", tal com demostra aquest post de Gregori Luri.


diumenge, 3 juliol de 2011

Llibre dinàmic

Dinamibook és un projecte molt engrescador dirigit per dos professors de l'àmbit científic de la Universitat de Girona: Josep Tarrés i Joan Miró. Intenta aglutinar totes les eines de la Web 2.0 que, del món de l'edificació passaran a formar un entramat per a la lectura de la literatura i de tota informació que obtenim de la lectura. El seu treball té molt present els programes basats en contextos gràfics i ja ha demostrat la seva capacitat pluridisciplinar per a captar de manera mol intuïtiva, mitjançant descriptors i el treball del complementador, tota mena de temes narratius, tècniques literàries, història del text, ideologies presents, etc. Iniciat sota una metodologia molt simple, la PEPA (Prova-Equivoca't-Pensa-Aprèn), valdria la pena que algú hi faci algun intent aportant també el seu granet de sorra estudiant algun autor clàssic. Qui s'anima?