dilluns, 5 de setembre del 2011

Francis Ritchie, Fabulae faciles

He xalat bones estones aquest estiu, de tard en tard, llegint les Fabulae faciles de Francis Ritchie: les he baixades per al meu Kindle 3 i m'han fet bona companyia, tot rellevant-les amb unes narracions d'Espriu, Aspectes. De tot s'hi aprèn, vaja.

Aquestes Fabulae, en el seu llatí cesarià, clar i concís, pensades i escrites de manera que el lector progressa en nivell de complexitat sintàctica, són un company de bon encadellar en moments d'impasse (aquells que tan abunden el mes d'agost). Les recomano per a Llatí 2 del batxillerat, però caldrà transformar la notació: els accents han de ser entesos com a síl·laba llarga (per exemple démónstrávérunt s'escriurà dēmōnstrāvērunt amb l'ajut d'aquesta aplicació). Abans del text llatí hi ha dos reculls sobre el mite en les lletres angleses i en l'art. Igualment m'ho he empassat: quan tingui esma en buscaré les imatges per la xarxa. John Kirtland, l'editor d'aquesta edició de les Fabulae, bé es mereix l'obsequiositat d'una lectura gratuïta i fins ingènua. Serà que l'estiu hi acompanyava?