Resulta que és el primer apotegma (un apotegma inclòs en els testimonis Leben und Lehre) que recullen Hermann Diels i Walther Kranz en la seva venerable edició dels Vorsokratiker. El savi de Colofó no anava a mitges tintes i l'anècdota fou recollida per Diògnes Laerci (IX, 119): «... deia [Xenòfanes] que amb els tirans cal captenir-s’hi o de la pitjor manera o de la manera més amable.»
Sobre la primera manera de comportar-se em ve al cap que, si tots els qui no ens empassem l'abús de poder i de demagògia sense límits, avui li féssim cas, almenys aquest abús no fóra tan descarat; fins i tot s'apaivagaria en alguna mesura o prendria algun altre tomb —per bé que Joan Fuster deia que l'ús de poder comporta indestriablement el seu abús. Com sigui, a dia d'avui els valors més preuats sembla que són la capacitat de manipular la credibilitat, les «amistats» perilloses o no, i per descomptat la utilitat immediata. (Un altre dia comentaré què li semblava útil a Xenòfanes, però no sé si algú del COI s'irritarà quan ho digui.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada