dissabte, 18 setembre de 2010

Etimologia

Si algú té més informació sobre la història i presència dels mots grecs i llatins en les llengües modernes us agrairia que m'ho feu saber. Crec que valdria la pena provar de fer una sistematització de webs i materials al nostre abast. De moment adjunto els següents:
(Nota: si l'adreça web que proposeu en els vostres comentaris és molt llarga, recomano d'escurçar-la mitjançant el sistema bit.ly. Funciona sense haver d'inscriure's.)

Addenda. Afegeixo alguns llocs d'uns companys valencians:
Addenda altera. Serà profitós consultar alguns apartats del blog El fil de les Clàssiques. Hi ha alguns enllaços que ens porten als següent webs:

dimarts, 14 setembre de 2010

Una col·lecció de traduccions imprescindible: «Los clásicos de Grecia y Roma»

Calia prendre la decisió sense més dilació i així ha estat. «Los clásicos de Grecia y Roma» és una antologia de la magna «Biblioteca Clásica Gredos», iniciada el 1977, guardonada reiteradament i que ara publica RBA en una de les seves sèries de llibres col·lecionables. La selecció comprèn, ni més ni menys, que cent cinquanta entregues de llibres editats bellament i en unes condicions de tracte immillorables. En destaquen l'Homer, Plató, tot Virgili, tot Heròdot, Tucídides,Titus Livi... Les traduccions publicades han esdevingut canòniques i ara són prologades amb introduccions una mica més senzilles, més a l'abast del lector mitjà (qui no enyora la sàvia Introducció a Èsquil de M. Fernández-Galiano?): Emilio Crespo per a la Ilíada, José Manuel Pabón per a l'Odissea, Torres Esbarranch per a Tucídides, una plèiade magnífica per als Diàlegs de Plató, l'Heròdot de Carlos Schrader, cinc tractats d'Aristòtil traduïs per la flor i nata, el Menandre de Pedro Bádenas, Cèsar prologat per P. J. Quetglas i traduït per Valentín García Yebra, Catul, el Sal·lusti de Bartolomé Segura, el Virgili d'Echave-Sustaeta, tot l'Horaci de Moralejo, quatre de les magna opera d'Ovidi (les Metamorfosis traduïdes per Ruiz de Elvira), les cartes i les tragèdies de Sèneca, Flavi Josef, Marcial, Juvenal, Persi, Tàcit, Suetoni, Apuleu, Plini, Pausànias, Plutarc, Llucià....




Que se'm fa la boca aigua, no ho negaré pas. Sí, ara és el kairós i per això demano que no hi hagi cap biblioteca, cap centre docent o de cultura, cap amant del món grecorromà que no deixi de tenir un lloc preferent per a aquesta col·lecció de clàssics grecoromans tan necessària com l'aire que respirem. En un moment en què els clàssics han estat deslligats de qualsevol obligatorietat dins el cànon escolar, «se'ns presenten més audaços i diversos, i es fan valer per llur pròpia elegància, llur saber, vivacitat i profunditat literària» (Carlos García Gual). Aquelles paraules i reflexions, aquelles fantasies, les narracions i les històries que han esdevingut tan familiars (i tant estranyes i controvertides, discutides o imitades mil vegades) tot al llarg de la història del món Occidental, no ens han de continuar fent companyia?

dimarts, 7 setembre de 2010

Un rebost a l'Odissea



No sembla que hagi tingut gaire ressò la notícia de La túnica de Neso i de La Grecia clásica y su legado sobre el palau micènic trobat a Ítaca que als arqueòlegs identifiquen amb el palau d'Ulisses de l'Odissea. En recomano la lectura i el seu vídeo de Youtube.


Produeix una impressió difícil de reflectir en un text escrit —sobretot si tenim en la ment els fastuosos palaus de Creta o les ruïnes de Micenes— llegir uns versos del cant II de l’Odissea que, amb la petja de l’estil formular, descriuren un bell θάλαμος al palau d’Ítaca. Em fixava suara en els adjectius grandiosos (ὑψόροφον i εὐρύν), els metalls (or i bronze) al costat d’un cofre ple de roba, l’oli, els grans πίθοι ben arrenglerats que conserven vi anyenc (vv. 337-347):

ὣς φάν, ὁ δ᾽ ὑψόροφον θάλαμον κατεβήσετο πατρὸς
εὐρύν, ὅθι νητὸς χρυσὸς καὶ χαλκὸς ἔκειτο
ἐσθής τ᾽ ἐν χηλοῖσιν ἅλις τ᾽ ἐυῶδες ἔλαιον·
ἐν δὲ πίθοι οἴνοιο παλαιοῦ ἡδυπότοιο
ἕστασαν, ἄκρητον θεῖον ποτὸν ἐντὸς ἔχοντες,
ἑξείης ποτὶ τοῖχον ἀρηρότες, εἴ ποτ᾽ Ὀδυσσεὺς
οἴκαδε νοστήσειε καὶ ἄλγεα πολλὰ μογήσας.
κληισταὶ δ᾽ ἔπεσαν σανίδες πυκινῶς ἀραρυῖαι,
δικλίδες· ἐν δὲ γυνὴ ταμίη νύκτας τε καὶ ἦμαρ
ἔσχ᾽, ἣ πάντ᾽ ἐφύλασσε νόου πολυϊδρείῃσιν.

337. κατεδύσατο v.l.

“Així parlaven, però ell davallà al rebost pairal, de sostre magnífic i ample tot ell. Hi havia or i bronze amuntegat, roba dins uns mundos i bona quantitat d’oli perfumat. També hi havia unes tenalles per al vi anyenc i olorós que conservaven la divina beguda sense mescla. Estaven posades en fila, a tocar del mur —per si mai tornava a casa Ulisses després de passar molts treballs. Hi havia, closes, unes fustes que encaixaven molt bé, de dues fulles. Una intendenta ho guardava dia i nit, ho vigilava tot amb molta experiència de seny.” [Trad. R. Torné]

dissabte, 4 setembre de 2010

Intelligenti pauca

No necessita comentaris el post del Café de Ocata sobre les TIC. Però és immensa la quantitat d'esforços materials —volia dir, diners i recursos humans— que el Departament d'Educació dedica al tractament individualitzat, a les adaptacions curriculars personalitzades, personal d'EAP, psicòlegs terapeutes, cursos sobre competències bàsiques i avaluacions sobre les competències mínimes de les competències bàsiques (no és tautologia, no: es tracta de mínims per sota dels mínims bàsics), nomenaments de coordinadors i adlàters (amb les corresponents hores lectives reduïdes), places de diversitat blindades per als amics de... Quan m'adono, per altra part, que els batxillerats als Instituts amb prou feines poden malviure —no pels cops de tisores sinó per amputació directa de línies i d'assignatures que només s'imparteixen en el paper— em vénen al cap no us podeu imaginar el nombre d'escenes grotesques del miracle esperpèntic que ens volen fer creure que presenciem.



(Per als impenitents del tràiler de Pink panther: aquesta xarxa de professors particulars ve recomanada per Comunicación y pedagogía 21, 2010, p. 44.)