dilluns, 26 juliol de 2010

«La pus richa joia qui al mont sia»


Les darreres hores he rebut un email de l'amic Eusebi Ayensa, director del Cervantes d'Atenes, fent-me saber que «El Periódico» ha publicat la primícia de la placa que, d'aquí a unes setmanes, posaran a l'Acròpolis amb la famosa frase del rei Pere el Cerimoniós i que Antoni Rubió i Lluch va fer circular entre els cercles d'estudiosos i erudits. M'alegra enormement saber que tothom que pugi a veure el Partenó trobarà davant seu una de les frases amb més encert de la història.

Llegiu, sisplau, l'interessant raport que ell mateix ha escrit per al blog «Aracne fila i fila».

dissabte, 24 juliol de 2010

Una possible resposta

«Lentement mais sûrement, l’étau se resserre autour de l’enseignement du grec, du latin et bientôt, qui sait, des Lettres classiques elles-même.»
Així comença el post «Un chant du cygne en grec et en latin», que en menys de vint-i-quatre hores ha rebut gairebé un centenar de comentaris a França —reacció que no m'atreveixo a imaginar, atès que és del tot impensable a aquesta banda dels Pirineus. El seu autor és Pierre Assouline, lector impenitent, conegut columnista a Le Monde i a altres diaris i revistes. Podria semblar que la recança, l'argument identitari, la teatralització d'una reunió entre dirigents caragirats que emmudeixen simuladament a desgrat, etc. són l'única arma per a fer-nos valer —o fer-nos sentir— en situacions com aquesta. Com sigui, però, un dels comentaristes aporta una dada ben realista i que, en part, també reprodueixo:
Mais pourquoi cette indignation tardive ? La necessité de détruire les savoirs classiques, et donc leur enseignement, a été clairement annoncée bien avant l’élection présidentielle. Je me souviens d’un “vous avez le droit d’étudier l’ancien français mais l’Etat n’a pas forcément à payer pour des études qui ne rapportent rien”. Des gens ont voté pour ça, et pour d’autres infâmies claironnées haut et fort.
Per tant, qualsevol polític que desembarca en els despatxos de l'administració actua segons el seu full de ruta, no en dubtem pas: a França i arreu (només cal llegir els dos darrers comentaris de Lluís Inclan: els alumnes de cicles formatius tenen preferència per a entrar a la universitat fins al punt de convertir el batxillerat en un pla d'estudis redundant, desprestigiant-lo encara més). De fa un temps, vaig llegir que a l'Aplec i a la portada de Chiron es plantejaven què podem fer davant la situació d'ofegament, davant la cirera enverinada del batxillerat Loe i els seus decrets que estem engolint els professors de clàssiques, sobretot a Catalunya. Com que ningú no sembla donar una resposta universal crec que hi ha una cosa que sí que podem fer: que el professorat es plantegi com ha d'utilitzar el seu vot davant la imminència d'eleccions de representants sindicals en l'àmbit educatiu i, naturalment, també a les envistes de les eleccions a la Generalitat. No podem continuar dissimulant més. A partir de la pròpia experiència cadascú hauria de tenir criteris formats al respecte. Potser la resposta quedaria aigualida... però almenys hauríem dit el que volem en el moment que tocava, l'únic moment en què els nostres representants tenen la deferència d'estar atents al que diu el poble. Fora d'aquest moment ens podran ignorar, tal com està passant per exemple amb les signatures que vaig entregar i registrar per a donar suport a la revista Auriga.

Ah, i si algú vol buscar una altra feina... The Guardian no es cansa de predicar les excel·lències de la nostra formació augurant que tenim les portes obertes onsevulla que anem. Mireu com comença l'article d'avui, «What to do with a degree in classics»:
From politics to writing fiction, the skills you will gain studying classics will leave many career routes open to you....
Serveix de consol, al menys? Ho ignoro, però us ben asseguro que les dades que avui presento les he tretes del blog d'un home que llegeix la República de Plató en grec, cosa gratificant com no sol haver-ne una altra. Per molt que ens arrenquin el cor mentre cremàvem dins la pira.

divendres, 16 juliol de 2010

CIRCE 2010 a Aquileia

He tingut la gran sort de participar en la cinquena edició del CIRCE (= Classics and ICT Resource Course for Europe) la setmana passada a Aquileia, un petit paradís udinès que prometo tornar a visitar. Que el curs era dens i ambiciós, amb un horari intensiu i aprofitat al màxim (de vegades fins a les 6 o les 7 del vespre), ningú no ho podrà negar, només cal veure'n el programa.

Una altra professora assistent al curs, Virginia Pla, ho explica fil per randa en el seu blog amb prou detalls de manera que no cal repetir el que ja ha estat dit (només hi afegiria les fotografies de Flickr). Però, a més del que hem après, hi ha el que hem viscut i com ens hem enriquit, talment com la Segona Odissea de Kavafis que el bon amic Lampros Polkas ens va donar a conèixer (també ell ha fet un report del curs en el seu blog). D'entre els missatges que més m'ha agradat llegir, hi ha unes breus ratlles d'agraïment que ha redactat Manon Burton i que condensen molt bé in toto aquesta experiència:
Yes, we are all back home now to the real world, but what a wonderful week at Aquileia! Thanks to Veerle and Jens - the organisation was superb! Thanks to Julian - the ICT was amazing! Thanks to James - your dedication is outstanding! Thanks to Pietro - your patience was superlative! Thanks to Mireille - e-twinning is fantastic! Thanks to the school Albert Einstein - we can only hope to stand in his shadow!
And, most important - thanks to all my colleagues on the course: for sharing ideas and thoughts; for your great company; for your energy and committment; and for your friendship!

Addendum, 25 d'agost: Avui he rebut un correu de Loredana Marano. També ella en deixa constància en el web del centrum latinitatis.

dimarts, 13 juliol de 2010

Diversitat a l'aula

Que cadascú ha d'ocupar-se del que realment pot abastar segons les seves possibilitats i que cal tocar de peus a terra, sense falses pretensions, fóra una lliçó que, en els moments que corren, em sembla ben necessària per a preparar un nou curs.
«If a doctor, lawyer, or dentist had 30 people in his office at one time, all of whom had different needs and some of whom didn't want to be there and were causing trouble, and the doctor, lawyer, or dentist, without assistance, had to treat them all with professional excellence for nine months, then he might have some conception of the classroom teacher's job».      Donald D. Quinn

divendres, 2 juliol de 2010

Herz und Mund und Tat und Leben

Tal dia com avui Bach va estrenar una de les seves Cantates més meravelloses: la que inicia el títol del post i porta el núm. 147 en el catàleg de Schmieder. A més del seu inici, joiós i majestàtic, conté dues seccions, la 6 i la 10, que li van donar fama i popularitat més que merescudes. Escric, en aquests moments, tenint en el pensament una entrevista que em va fer la sra. Glòria Farrés a Matadepera ràdio el mes de maig i  m'apresso a afegir que el seu programa Agagio és verament entranyable, com no podia ser d'una altra manera sota el seu guiatge.



La lletra d'aquesta cantata és d'allò més selecte: a més de parts escrites per ell mateix, Bach aprofita versos d'altres poetes (al menys tres: Salomo Franck, Martin Jahn i un altre d'anònim).

Intento donar ara una retroversió bastant elemental i al peu de la lletra d'aquesta primera secció, un bell canon, en què el ritme del vers original ve clarament marcat per un dímetre trocaic (que, en els dos versos finals, és sincopat).
Herz und Mund und Tat und Leben
Muß von Christus Zeugnis geben
Ohne Furcht und Heuchelei,
Daß er Gott und Heiland sei.


Κέαρ τε στόμα τε καὶ πρᾶξις καὶ ζωή
μαρτύριον τοῦ Χριστοῦ τιθέντων
ἄνευ δειλίας ὑποκρισίας τε
ὅτι οὗτος θεὸς καὶ σωτήρ ἐστιν.