dissabte, 20 febrer de 2010

En la mort de Hans Henning Ørberg

He llegit aquest post, emotiu i senzill, en el blog de Carlos Martínez Aguirre: ha mort un clarivident pedagog, un home de pau i de saviesa, gairebé nonagenari. Se n'han fet ressò a culturaclasica.com i també en el fòrum de Schola.

Sobre el seu mètode de llatí.... tant de bo l'hagués adoptat abans! D'un temps ençà, guiat per aquestes pautes, m'he posat a llegir-lo i a fer-lo meu; em sembla interessantíssim. Trobo que Lingua Latina per se illustrata és una obra molt ben feta, molt madura, plena d'encerts i detalls.

El millor homenatge que li podem retre em sembla que ha de ser continuar assimilant i aprofundint entre tots les vies de l'aprenentatge de les llengües clàssiques mitjançant el mètode inductiu-contextual. No ens podem quedar parats. Caldria començar a promoure cursos de formació de professorat per a treure el màxim de profit del LLPSI. Ara és el millor moment.

dimarts, 16 febrer de 2010

Sarasuati

No dedicaré aquest post a la deessa que en l'hinduisme encarnava la saviesa, Sarasuati, no. En realitat vull referir-me breument a la revista d'humanitats en format electrònic 2.0: Sarasuati.com. El seu motor és l'infatigable Ivan Matellanes, un home de gran empenta i que ha sabut aglutinar al seu voltant un equip entusiasta i molt treballador. Entre ells hi ha el catedràtic de Grec de l'IES Can Vilumara, Sebastián Martínez, que dirigeix la secció dedicada a les clàssiques, Schedae (potser fóra millor schidae, que s'apropa més al curiós σχίδη recollit per Hesiqui).

Val la pena tenir en compte aquesta publicació i consultar-la: incorpora tant articles divulgatius com altres de més volada i erudició. Molt interessants poden resultar-nos els apartats relatius a l'etimologia, les biografies o la filosofia. Però, en general, els seus temes, prou variats i atractius sobre el vastíssim món de les Humanitats, són posats al nostre abast quotidianament i amb una presentació impecable. Més fàcil ho teniu encara si hom se subscriu al seu butlletí de novetats i actualitat del Twitter. Acabo: Sarasuati també dóna suport a la revista Auriga. Molt bé! Són dels nostres, són de «la resistència».

Nulla dies sine...

La pruïja per a confeccionar blogs s'està estenent a base de bé. Segons sembla al món deu haver-hi uns 120 milions de blogs. I el tema va en augment, com deveu suposar.

El professor Alfonso Martínez Díez, professor de Filologia grega a la Complutense, director d'Ediciones Clásicas i president de la Fundació CRETA (amb qui vaig col·laborar) també ha obert el seu: Nulla dies sine...

I és cert. Cada dia hi escriu. Què hi trobareu? Doncs cada dia un llibre, un acudit (tret del Φιλογέλως), un refrany i un somni (aquests darrrers en grec modern). Certament és una excel·lent manera de veure quina activitat editorial porta endavant. Per tant, benvingut sia!

dissabte, 13 febrer de 2010

Regals d'hospitalitat

Si havia de dir quins considero que són els dos moments més emblemàtics de les lletres antigues referent als dons d'hospitalitat no dubtaria a afirmar que l'episodi de Glauc i Diomedes al cant VI de la Ilíada i els versos finals de la Bucòlica I de Virgili (vv. 79-83):

«Hic tamen hanc mecum poteras requiescere noctem
fronde super viridi: sunt nobis mitia poma,
castaneae molles, et pressi copia lactis;
et iam summa procul villarum culmina fumant,
maioresque cadunt altis de montibus umbrae.»


Però després vindria tota l'Odissea, que és una verdadera font inestroncable del tema i que posa davant nostre ocasions en què l'hospitalitat —bona i perversa— es manifesta sota múltiples facetes i personatges. Avui m'he entretingut precisament en aquell moment en què Menelau vol fer do a Telèmac d'uns regals ben generosos a fi que aquest se'n recordi la resta dels seus dies. En tot cas, sigui quin sigui el motiu real d'aquesta hospitalitat, em sembla que valdria la pena prendre exemple:

ἀλλ᾽ ἄγε νῦν ἐπίμεινον ἐνὶ μεγάροισιν ἐμοῖσιν,
ὄφρα κεν ἑνδεκάτη τε δυωδεκάτη τε γένηται·
καὶ τότε σ᾽ εὖ πέμψω, δώσω δέ τοι ἀγλαὰ δῶρα,
τρεῖς ἵππους καὶ δίφρον ἐύξοον· αὐτὰρ ἔπειτα
δώσω καλὸν ἄλεισον, ἵνα σπένδῃσθα θεοῖσιν
ἀθανάτοις ἐμέθεν μεμνημένος ἤματα πάντα.
(Od. IV, 587-592)

“Ara, però, si et plau, tu resta a les meves estades
fins que onze o dotze dies ja faci que hi ets, i aleshores,
et donaré bon camí i uns presents et faré, esplendorosos:
tres cavalls i un carro molt ben polit; més encara:
vull donar-te una copa de bell cisellat, perquè hi facis
l’ofrena als déus inmortals, recordant-te de mi tots els dies.”
(Trad. C. Riba, Barcelona 1953, p. 86)