"Oferir amistat al que demana amor és com donar pa al que es mor de set" —diu Ovidi en algun lloc. No es pot donar una altra cosa que hom no necessita perquè aquesta fóra del tot inútil. Per això ens cal insistir i no deixar-ho estar. Tret d'una honrosa excepció del Fil de les clàssiques, la notícia va ser recollida per un sindicat de professors de secundària i, últimament, per l'Associació de professors de Llengües clàssiques. Però, que jo sàpiga, ningú més no s'ha pronunciat sobre un fet que jo pensava clamorós. Pel que sembla, en la blogosfera quironiana i en altres àmbits no hi ha iniciatives per a salvaguardar la revista «Auriga» demanant al Departament que mantingui les subscripcions. Que potser no hi ha la solidaritat? O no hi ha interès? De sobte hem oblidat tot el que ha fet aquesta revista? Els qui hi han participat ja no se'n recorden de res? On és l'entusiasme pel món clàssic? Qui no té els clàssics com a cosa pròpia millor que continuï amb els braços plegats.
He d'advertir, però, que davant l'abúlia patent del professorat, potser d'aquí a un temps desapareguin també altres revistes d'altres matèries perquè el Departament d'Educació els privarà d'unes subscripcions —les dels centres educatius que en depenen— que els eren vitals. Però, esclar, els de clàssiques hem de rebre la clatellada sempre els primers.
Aquí ho deixo. En aquest enllaç podeu llegir la carta de petició per a ser entregada al Conseller d'Educació, sr. Ernest Maragall. Signeu i feu-ho córrer: els darrers temps ja em perdut massa, massa coses.
Addendum (20 de gener): dos blogs més s'afegeixen a aquesta crida de signatures, El cor de Medea i també Doceo et disco - Διδάσκω καὶ μανθάνω. Però encara falta molt més suport. Addendum (22 de gener): Els dies de Dèdal. Un altre blog (24 de gener): el del periodista Vicent Partal. Novament un altre blog s'afegeix a donar suport (7 de febrer): Traditio, de Cristòfol Escoin. No podia oblidar tampoc el blog de Pere Izquierdo, exemplar: A l'ombra de Bosch Gimpera.
