NOMENNUS
Eximite o pueri dubium caligine pectus.
Hic est venturum e caelo quem sepe canebam,
virgineo fudit quem Virgo puerpera nixu.
Hunc Cumaea olim cecinit vatesque vetusti
Hic est Emanuel ante omnia saecula natus,
unica progenies Magni praecelsa Tonantis
languentis saecli medicus medicina salusque
vitaque viventium caeli lux gloria divum.
ERACRITTUS
O me foelicem nimium bis terque beatum
si redit ad caulas ovis illa misella cruento
quam rapuit morsu infandus rapidusque lychaon.
PHYLELPES
Immo sidereis utinam sit Pastor ab oris.
Iste lupum valido sternat qui robore dirum,
densa heu qui latitans inter dumeta cruentus
quottidie nostras rapit abducitque capellas.
Nomenni
Companys, feu fora del cor qualsevol boirat de dubte. Aquest és el qui havia de venir del cel, a qui sovint dedicava el meu cant, el qui va deslliurar una mare verge en un part virginal. Fou promès per la dona de Cumes i els poetes antics. Aquest és l’Emmanuel, nascut abans de tots els segles, suprem fill unigènit del gran Déu tonant, metge d’aquest segle malaltís, medecina i salut; vida dels vivents, llum del cel i glòria dels déus.
Eracrit
Oh! Fóra immensament feliç i tres vegades benaurat si tornava al ramat aquella ovella, pobreta, la que arrabassà amb sanguinolenta dentegada l’inefable i arterós licaó.
Filelpes
Tant de bo aquest sigui el Pastor vingut de les ribes celestials per a derrotar amb la seva força el cruel llop, el sanguinari que s’amaga entre densos matolls i cada dia ens pren i s’enduu les nostres cabretes.]