«Voldria que si aquesta pintura es cremava i només se'n trobés un trosset, un trosset del fons, es pogués dir que aquest centímetre quadrat valia per la resta.»
Clar que Enni, i després Virgili, eclipsaren el primer poema èpic de la literatura llatina, que fou una versió de l'Odissea. D'aquesta versió només en queden fragments. Vaig presentar una traducció, amb el text bilingüe, a la revista Auriga (núm. 46, 2007, pp. 10-13): per a la introducció i algunes notes crec que serà d'utilitat. A més a més incorpora també el text llatí. Però quant a la traducció, en haver-la rellegit i donada a llegir hi he afegit alguns canvis. Sobretot agraeixo a la Mònica Miró la seva atenta lectura i observacions. La numeració dels fragments és la clàssica de Willy Morel, revisada successivament per Büchner i Blänsdorf de la col·lecció teubneriana (Stuttgart i Leipzig, 1995).
Fragments de l'Odíssia
1
Parla'm, Musa, del baró astut.
2
Oh Pare nostre, fill de Saturn.
3
Filla meva, quina paraula ha fugit de la teva boca?
4
I tanmateix no t' he oblidat, fill de Laertes.
5
I va prendre la llança a la mà.
6
Un aiguamans de plata, una gerra d'or.
7
I tu has d'explicar-me tot això amb claredat
8
N'han vingut molts a festejar la meva mare.
9
Anant a Pilos o quedant te aquí mateix.
10
I allí també Pàtrocle, un prohom, el primer de tots.
11
Els uns van errívols; no poden tornar a Grècia.
12
Reina venerable, filla de Saturn.
13
A la llar de la nimfa Calipso, filla d'Atlant.
14
Potser si, abraçat als seus genolls, implorés la donzella
15
Seu ací i espera que em vegis arribar a casa conduint el meu carro.
16
I aleshores va manar de lligar els rems amb cordes.
17
Aleshores eixugà amb la capa el seu rostre ple de llàgrimes.
18
Perquè no hi ha res que destrueixi un home tant com ho fa el mar ferotge; fins i tot aquell, la vigoria del qual és gran, el destrossarien les onades salvatges.
19
(Va venir) Mercuri i, amb ell, el fill de Latona.
20
S'entortolligaven moltes vegades enmig d’un plec confús de nusos.
21
Perquè els va ensenyar la divina filla de Moneta.
22
Després d’haver-te escoltat, amb poques tinc alegria.
23
Quan arribi el dia que va predir la Parca.
24
Vam arribar de seguida al palau de Circe.
25
De seguida els transforma en homes, tal com ho foren abans.
26
Abstenint-nos per damunt de tot
27
Un vestit de porpra, fosc, ample
28
Se servia la carn i el vi amb què després feien libacions.
29
I des de llur dreta.
Fragments de lloc incert
30
Aleshores el cor d'Ulisses es va quedar glaçat d'espant.
31
I pensem en el menjar.
32
Doncs ja s'ha acomplert.
33
Era un lloc ple d’esbarzers.
Fragments dubtosos i falsos
34
Al mateix temps les serventes porten a les naus molta carn i els vins hi són carregats.
35
és un captaire
36
finalment
36a
insensat i malèfic estúpid!
37
Quin banquet és aquest, quina festa?
38
Quin déu subterrani o celeste mou aquests estralls, Ulisses?
39
Quan el Ciclop impiu va devorar els meus companys.
40
Però la llança, volant veloç, li traspassà el pit amb el seu ferro.
-o-o-o-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada