dimarts, 20 d’octubre del 2009

El professor del pijama de ratlles

Sabeu qui és el professor del pijama de ratlles? No l'heu pas vist? Un amic seu —només sé que es deia Pàvel— practicava la medicina abans del 1939. Fins fa poc el professor del pijama de ratlles ensenyava grec. Ara fa de jardiner —que ja és dir molt. L'han abandonat els seus mestres a qui admirava, ningú no li fa costat. L'autonomia de centres, el vot egoista dels claustrals, els tripijocs de la matrícula estival a mans d'uns directius obsessos, la humiliant inspecció educativa, entre tots l'han convertit en un apèndix rar, del tot incòmode com per a desfer-se'n d'un dia per l'altre. Orientadors de nova fornada i tutors i pedagogs arribistes i «compañeros todos» fan la feina bruta amb les mans netes: l'han torpedinat de ple. De seguida s'enfonsarà —diuen entre ells. Del naufragi no n'ha de quedar res: les engrunes del Grec se les repartiran els altres col·legues. És així com el grec acaba fagocitat per altres matèries que tindran més de vuit alumnes, talment un rossinyol devorat per l'esparver. És així com s'imposa el canibalisme educatiu, una cruel faceta de la prèdica d'igualdat d'oportunitats o del respecte democràtic per les minories... allò que defensen amb repicadissa càustica davant el seu electorat els nostres governants de vida opulenta i de magrícia intel·lectual.

Just fa un mes començava les classes i tal com van dades no sap si mai més tornarà a ensenyar l'alfabet mare de tots els alfabets occidentals, ni si el farà servir a la pissarra copiant paràgrafs i frases per a traduir: si alguna cosa hi ha, serà per a un altre, a distància. No sap tampoc si algun dia abans no es jubili algun grup de joves a redós seu tornarà a sentir uns versos dels seus llavis, llegits a poc a poc i amb emoció, un fragment d'una elegia o de les Anacreòntiques, o una sentència del vell Menandre o del savi Plató, una breu faula... No sap tampoc si mai podrà explicar que el grec és la llengua més antiga de les llengües indoeuropees a uns joves encuriosits que l'escolten i el miren badant els ulls i d'alguna manera noten com, aquelles estones de classe, tenen al seu davant un professor que reviu la seva vocació d'hel·lenista i els obre un cofre riquíssim de perles i secrets gramaticals, de troballes poètiques, d'etimologies, de reflexions polítiques i morals, de meravelles artístiques, de tresors científics o mites fabulosos... com mai no n'havien vist d'altre. No, el professor de grec ja no ha d'ensenyar res de tot això.

És que els professors de grec han ensenyat molt malament. Pàvel, l'altre jardiner, també devia ser un mal metge, li espeta l'infant (minut 4:30). Un metge de mala raça? El professor de grec també ho deu ser perquè cap altra especialitat no ha rebut tants cops de guitza. A dreta llei els poden tractar com un drap brut i amb un menyspreu bàrbar. Si no teniu el llibre de John Boyle a mà, aquí deixo la part del film a què em referia:



No parlo pas de fets aïllats: el grec desapareix a marxes forçades del batxillerat, ja falta meys. Primer la Logse, ara la Loe i la Lec ens arriben guarnides amb cireres enverinades. I el llatí tampoc no acabarà bé —si mai s'ha cregut segur com el cèrvol borni. Un dels darrers exemples de prepotència perversa dels responsables de l'educació de Catalunya mostra com la situació no és gens diferent del que s'han d'empassar al País Valencià o Andalusia: la franja mediterrània agonitza. Podem demanar entrevistes i diàleg, recollir signatures, associar-nos o escriure en els blogs... però la realitat és que no parlem el mateix idioma. Qualsevol que vulgui progressar només cal que llenci pedres al nostre teulat titllant-nos d'inútils obertament o callant davant qualsevol iniquitat. En ple segle XXI el professor de grec ha perdut el suport que altres especialitats s'han apropiat. Li han canviat la identitat fins al punt de creure qualsevol il·lusió i, en casos cada dia més nombrosos, passa per un estúpid que no les veu venir o per un ingenu "immortal". Si salva la pell és perquè es torna apàtic, vincla l'esquena i calla. No ho dirà a ningú i ni tan sols respondrà enquestes o llegirà la correspondència: vegeta —perquè potser recorda la mostela i la llima. I de tot això en diuen «renovació i innovació educativa», «reajustaments estructurals», «plans estratègics de millora», «circumstàncies momentànies», «disposicions que vénen de més amunt», «projectes educatius adaptats», «dedicació versàtil», «gestió democràtica i participativa»... i un grapat de falòrnies més. Tot es fa a costa de les hores de docència del professor de grec, l'autòmat del pijama de ratlles, el de l'obtemperància resignada i muda. Així és la riuada, cada dia és més forta, i el mal inevitable: jo hi he passat, m'ho conec de primera mà.

11 comentaris:

Luis Inclán García-Robés ha dit...

Ramon,
molt brillant la teva entrada! N'estic absolutament d'acord amb el que dius. A algú li pot semblar massa tràgic i exagerat el panorama que descrius, però no ho és: ens estan tallant les arrels i estan provocant una generació (o generacions!) de xais sense criteri. No sé si podrem fer quelcom, però hem de deixar el nostre testimoni d'aquest particular 'holocaust', com tú ho fas. Gràcies per les teves paraules!
(Espero que ens veiem a Tarraco!)

jcatalà ha dit...

D'acord amb el que escrius, Ramon; no es podria dir més ni millor.
Saber fer front comú, sentir-nos involucrats!
Κρίνει φίλους ὁ καιρός.
Compartim punts de mira.

Iaenus ha dit...

Total de acuerdo con lo que dices, y el vídeo me parece precioso. Trabajamos para sobrevivir en un campo de concentración donde el objetivo es exterminar a la enseñanza y a los profesores por una masa ignorantes ideologizados. Mira que llevamos años de reformas y esto a duras penas avanza

domingo ha dit...

Cru, però real. A aquell qui diu que el llatí i el grec no contribueixen al desenvolupament de les competències bàsiques li recomanaria que es llegira el teu article. Jo, no sé a altres, però a mi, testimonis com el teu, em donen forces per a seguir lluitant contra esta ceguetat de molts. Si el llatí i el grec acaben perdent-se, a la fi perdrem tots.

Ramon Torné Teixidó ha dit...

Gràcies, companys. El tema és greu i no es pot silenciar, tal com passa amb altres barbaritats.

Mercè Collell Badia ha dit...

Benvolgut Ramon,
Dir-te que tens raó, s'han fet moltes barbaries i ignorar i menystenir la culturaclàssica és una d'elles. Hi ha però germens de vida ho saps, sé que en molts moments el mal és massa gran i això no consola però en som uns quans que considerem el món clàssic en inestimable valor.
Et vull FELICITAR, crec que no ho havia fet, pel premi que et van lliurar, altament merescut.
També dir-te que és a la contra de la Vanguardia del dia 20 d'octubre on es troba l'entrevista amb Alfons Cuatrecasas.
Amb la meva amistat.
Mercè Collell

Ricardo ha dit...

Ramón, muchas gracias por la referencia a mi artículo. Si bien me pierdo en algunos párrafos, creo que he entendido la mayoría de lo has escrito y, sobre todo, su sentido general. No sé qué más podemos decir sobre esto... Un abrazo.

Niço ha dit...

Ramon, conec de bon grat tot el que intentes demostrar amb aquesta reflexió, me l'he llegida ni més ni menys per l'unànim fet de no parlar sense coneixer el fonament, però només amb les 10 primeres línees ja n'hi havia prou per entendre que és el que pretens transmetre. Ara et donaré, si em permets la meva reflexió sobre tot això: Jo, com a alumne teu, i que si deu vol (i jo també) deixaré de ser-ho per obligació aquest any, (ja que les següents vegades que siguis el meu professor serà pel mer fet de que JO vull que ho siguis)et diré que més de P.M. el fet de que l'ensenyança clàssica estigui "mal vista". Sinó, com gaudeixo jo en una classe de mitja dotzena d'alumnes un assignatura tan i tan preciosa com la que tu ens dones, i amb un paio que res, pahs, un relinxat que duu la primera posició d'una promoció de llengües clàssiques, una Tesi i doctorat i resentre d'altres al·lucinants mèrits i pff.. una Càtedra de Grec encapçalant el top-5 d'ella... ¿Ehh? com aconseguiex-ho un distret que coneix la Filosofia, les obres artístiques Gregues i Romanes molt millor que els propis professors que imperteixen aquelles assignatures, a part d'un Grec i Llatí que, m'agradería veure quants professors en saben, la meitat que ell... Més a més... en un 2n de Batxillerat... És igual, si és que em poso nerviós... Ramón, ens veiem demà al cole :D

Anònim ha dit...

És evident que volen fer desaparèixer el grec de batxillerat, i després, el llatí. Si tothom ha d'estudiar -i fins als 18 anys- no es poden ensenyar aquestes matèries, massa complexes per l'estupidesa mental dominant -recordem que a Catalunya guanya el PSOE de carrer, i al País Valencià, el PP. D'altra banda, també falta la sensibilitat mínima cap a qualsevol mostra de cultura. Per exemple a mi, com a professor de Clàssiques, les úniques coses que em pregunta la gent és si "ha sortit" va amb h o no. Més enllà d'això, ja no s'hi interessa ningú. La universitat és un altre desastre: jo vaig deixar la UOC per dignitat, però la majoria de gent els fa el joc i continua jugant la comèdia. Tot plegat és, doncs, deplorable.

martí

Ramon Torné Teixidó ha dit...

Gràcies a tots pels comentaris però no n'hi ha prou amb la paraula si no hi ha acció.

Virginia ha dit...

Encara que desprès de molt de temps, ara llegeisc aquesta entrada i pense que les coses estàn anant a pitjor, lentamente, però per desgràcia van a pitjor.
Un text brillant, Ramón!!!
Una abraçada.