dijous, 27 març de 2008

Dues eines informàtiques

No són poques les vegades que ens connectem a la xarxa cercant solucions, mirant de trobar o descobrir si hi ha algú que tingui la resposta a allò que ens havíem plantejat... En això, l'«oracle» Google hi té molt a veure. Però, sobretot, en aquest punt, cal tenir una idea clara de com formulem la pregunta: no és tant, doncs, el que preguntem sinó com ho preguntem. I aquí puc dir que la casualitat té un paper no pas secundari.

Com sigui que hi hagi anat a parar, avui us deixo dues eines que us ajudaran a resoldre temes d'escriptura:

1. Si volíem saber com s'escriu qualsevol xifra aràbiga en grec ara només caldrà prémer el botó. Res de consultar L'apèndix del diccionari Bailly o les pp. 102-106 de la Greek Grammar de Smyth! Visiteu The Greek Number Converter que ha preparat Russell Cottrell. Escriviu la xifra, cliqueu enter i ja ho teniu resolt. El web facilita igualment unes Greek pages amb un avviamento a la llengua grega, al tema de les fonts unicode... i a Aristarc.

2. La segona eina me la va recomanar un membre del CNICE, José Francisco González Castro a qui estic molt agraït. Si no voleu o no podeu, no cal tenir instal·lat en el vostre PC l'Euclides o el Sibylla per a escriure en grec politònic. Descarregueu-vos UNICORN i el guardeu en un llapis USB. Funciona independentment del processador de textos amb què escriviu. Amb Unicorn obriu un nou document a part, us adonareu que canvia de color el fons de la pàgina segons es tracti d'alfabet llatí/grec (i també hebreu!), escriviu i tot seguit enganxeu la frase en grec (el seu format és txt) en el document principal que esteu redactant en Word o qualsevol altre processador. La seva comoditat d'ús és més que òbvia perquè permet de treballar amb qualsevol maquinari.

dimarts, 18 març de 2008

Solventar un glossema

Un altre dia ja vaig fer unes al·lusions a la Batracomiomàquia. Avui repassava els «Prolegomena» d'August Baumeister en la seva primera edició d'aquest epili, del 1852. A la p. 25 llegim un breu comentari al v. 8. Ὡς ἔπος ἐν θνητοῖσιν optimi (scil. codices) cum paucis tenent; ceterorum λόγος interpretatio fuisse videtur, quamquam Herodotus non paucis in locis hac locutione λόγος ἐστὶ fama fert usus est (II, 75, 2; III, 115, 1; VII, 129, 1, etc.); sed fortasse hoc ipsum mutationis ansam praebuit; λόγος pro ἔπος correctum est etiam in quibusdam codd. Eur. Med. 1404.

És curiós llegir alguns escolis que recull la magna edició d'Arthur Ludwich (1896) ad loc.: λόγος] ἡ φήμη. μῦθος // ἔπος] καὶ ὁ λόγος. καθὰ λόγος ἀνθρώποις. ὡς ἡ διήγησις. Sembla que poca cosa s'hi pot esclarir per a decidir-nos per una o altra lliçó. Més encara quan Reinhold Glei (1984) escull λόγος, tant per a la recensió a com per a la l, i dóna entenent que ἔπος només es troba en manuscrits recentiores. No ens podria guiar en aquest cas —com també per a molts altres— el vell axioma de la lectura difficilior que ha donat lloc a una lectura facilior? Caldria interpretar-ho necessàriament com un glossema in textu? O serà motiu suficientment vàlid el que un editor (Baumeister i també Haupt) vulgui donar al text un caire més èpic del compte preferint ἔπος en lloc de λόγος?

dimecres, 12 març de 2008

«Plazas de Griego por favor»

La situació catastròfica dels professors de Grec d'Andalusia no es pot amagar més. Fa catorze anys que la Junta d'Andalusia no convoca places de Grec als Instituts. Per què? A les proves de les PAU el Grec no és obligatori en l'itinerari d'Humanitats i Ciències Socials... ergo, se'n pot prescindir. El Llatí, de moment, encara ho és. Si algú pensava que no li passarà el que altres pateixen penso que va errat de totes totes. Es pot viure fent la viu-viu molts anys però, sisplau, que no parlin ni de solidaritat, ni de justícia, d'igualdat d'oportunitats... que no parlin d'afavorir els qui viuen en la precarietat laboral i/o cultural. O, si volen, que parlin: tot i el principi aristotèlic de no contradicció l'home és capaç de d'enraonar mentides. Però que no oblidin que el mal es va estenent, més o menys ràpidament, com un càncer.

Podeu llegir un blog que n'explica unes quantes de grosses i lletges. El seu nom és inequívoc i precís, «Plazas de griego». I, de manera molt educada i discreta —ho demanen "sisplau", sense recórrer a cap manifestació o sense fer cap vaga de fam— han obert un compte per a qui vulgui signar la petició en línia: «Plazas de Griego por favor».

Si hi ha algú amb un mínim de sensibilitat —catorze anys sense convocar oposicions no és qualsevol cosa— podrà donar-hi suport. Poseu-vos uns instants al seu lloc, aviam si us agradaria la "broma".

Però molt em temo que no sigui aquesta l'última campanya de signatures. A Catalunya la perspectiva no és tan diferent: mutatis mutandis, molts professors de Grec no tenim una perspectiva laboral bona en absolut. Això se sap però no es diu. Fins quan, doncs, la inactivitat?

Homer és bo per al cor

Per a Josep A. Clua,
Martí Duran i Josep Gago

William-Adolphe Bouguereau, Homère et son guide (1874)

No ho dic només jo, és clar. Les autoritats són alienes als estudiosos de l'Altertumswissenschaft. Us “informo”, que lleguir Homer en veu alta, batent la mesura... és BO PER AL COR!!

Segons una notícia publicada fa temps “on line” a THE TIME el 20 de setembre de 2004, un grup d'investigadors mèdics ha comprovat que el ritme dels hexàmetres és un excel·lent exercici respiratori. Vés per on que ara entenc perquè els homèrides vivien tants anys.

Així que ja ho sabeu, per evitar cardiopaties o altres malalties per l'estil, res de ioga, res de footing..... HOMER pelat, en grec, és clar. Si voleu anar assajant, el web de la Society for the oral reading of Greek and Latin Literature (SORGLL) us en pot donar un tastet ben amanós.

Additum (29.03.2008). Gràcies a l'amabilitat de Jordi Vidal, afegeixo aquest enllaç amb quatre cants de l'Odissea, recitats stilo omerico.

dijous, 6 març de 2008

Català a Grècia, grec a Catalunya


He llegit amb goig un opuscle editat per l'Ajuntament de Ripoll en homenatge del malaguanyat Eudald Solà. Aquest homenatge se li va retre el 2001 però no ha estat publicat fins enguany, i es va presentar el 3 de febrer passat.

Tinc penjat a la web un bell escrit de Josep Faulí, tot recordant-lo com a "militant de la causa grega". Pero ara, d'entre les moltes dades que es recullen en l'opuscle que tinc a les mans en voldria extraure només aquest breu paràgraf del dr. Bastardas (p. 34): «L'amistat era cosa important en la vida de l'Eudald. Entenia l'amisat com l'entén el veritable "humanista", que, per dir-ho amb les seves paraules, és aquella persona que no solament estima els clàssics sinó que actua també amb la lliçó dels clàssics, lliçó que ha estat forjadora d'homes.»

diumenge, 2 març de 2008

Reinventar el carpe diem?

Per al Toni i la Imma


Non exiguum temporis habemus, sed multum perdidimus. Satis longa uita et in maximarum rerum consummationem large data est, si tota bene collocaretur; sed ubi per luxum ac neglegentiam diffluit, ubi nulli bonae rei impenditur, ultima demum necessitate cogente, quam ire non intelleximus transisse sentimus. Ita est: non accipimus breuem uitam sed fecimus, nec inopes eius sed prodigi sumus. Sicut amplae et regiae opes, ubi ad malum dominum peruenerunt, momento dissipantur, at quamuis modicae, si bono custodi traditae sunt, usu crescunt: ita aetas nostra bene disponenti multum patet.

Sèneca, De la brevetat de la vida I,1 [3-4]

No és que disposem de poc temps, sinó que en perdem molt. La vida és suficientment llarga com per fer coses grans si l’emprem com cal. Però qui perd el temps en foteses, qui no fa res de bo, sent quan arriba la darrera hora inevitable, que la vida li ha fugit sense adonar-se'n mentre estava fent via. És així: no ens ha estat donada una vida breu, sinó que fem que ho sigui, i no som pobres de temps sinó que el malbaratem. Passa igual que aquells que han aconseguit grans riqueses, però que no són assenyats: tot se’ls esmuny en un instant. Si aquestes riqueses, encara que no siguin gaires, arriben a mans d'un bon administrador, creixeran quan les farà servir. De la mateixa manera, la nostra vida és prou llarga per a qui la fa servir com cal.