dimecres, 31 octubre de 2007

Utriusque peritus linguae

No sempre es pot dir això dels professors de clàssiques i és una llàstima: el domini del grec i del llatí haurien de ser perfectament equiparables i de manera indistinta (si més no, en allò que toca a la desinvoltura davant d'un text). Exemples preclars d'aquesta actitud han estat Eduard Fränkel, Carles Riba o Manuel Fernández Galiano. De tant en tant, però, sorgeix alguna espurna que denota que el treball i l'estudi no han estat ni superficials ni inconstants.

M'assabento que el professor jubilat, Francisco López Pozo, de Còrdova, ha dut a terme un treball força meritori. Ho llegeixo en la seva pàgina personal: historiador, novel·lista, i estudiós de les llengües clàssiques... Fins i tot escriu i manté una bitàcola força assortida!

Però el que volia ressenyar avui és el seu gran Diccionario español-griego-latín disponible en PDF (lletra per lletra) o consultable en línia. (Malauradament, per la forma en què ha estat escrit, amb Word Perfect i amb font Courier True Type, no sempre es deixa llegir bé.) Aquest diccionari també és disponible al web de l'associació Culturaclasica.com. Si hi doneu un cop d'ull veureu si n'hi ha de coses i expressions i troballes! Mentrestant, no puc deixar de recomanar tampoc el Diccionario Español-Griego de Joan Coderch (autor de www.akwn.net i professor a St. Andrews) i publicat per Ediciones Clásicas: és una eina també molt ben feta i força útil. No hauria de faltar a les biblioteques.

diumenge, 28 octubre de 2007

Signes, llengua i cultura... llatines

Amb el pretext del molt suggerent llibre de Sebastià Serrano que vaig llegir quan estudiava el COU a l'IB Samuel Gili i Gaya de Lleida --on hi havia aleshores els millors i més exigents professors d'institut-- voldria fer referència ara a dos treballs que potser no han tingut la difusió que mereixen. Són dues webs de Francisco Manzanero Cano que en el seu moment foren guardonades pel CNICE. A més a més de visitar-les hi ha la possibilitat de descarregar tot el material i guarda-lo, per exemple en un CD.

· Nomisma. El punt de partida, l'excusa, són les monedes. Tracta de la Història de Roma, la seva cronologia, els seus emperadors... i es completa amb una antologia de textos de molt bon aprofitar. Com a materials de suport trobareu un glossari i un ajut gramatical. Fins i tot s'afegeixen propostes d'exercicis. Teres atque rotundum.

· Scripta posa la literatura llatina a l'abast de l'alumne, que es converteix en protagonista de la navegació per aquest interessant aplicatiu. Toca aspectes molt ben plantejats, que van des de la transmissió i pervivència de les lletres llatines, passant per una descripció pormenoritzada d'autors, gèneres i temes. No hi falten tampoc una antologia i exercicis interactius... Vaja, non plus ultra.

dissabte, 20 octubre de 2007

Onomàsticon

Recordo que quan muntava les dues webs, www.culturaclassica.com i www.classicat.net, vaig elaborar i penjar índexs de localitats que tenen una etimologia grega o llatina. En un cas trobareu un Llistat de tòpònims de la Hispània romana amb el corresponent actual, en l'altre, un extracte del llibre de Josep Moran, Mar Batlle i J.A. Rabella, Topònims catalans, etimologia i pronúncia (Publ. Abadia Montserrat, Barcelona, 2002). Fins i tot hi vaig afegir una comunicació del dr. Rodríguez Adrados sobre els topònims grecs.

Però no han estat poques les vegades en què em trobo amb un nom de ciutat actual escrit en llatí que se'm fa ben difícil de localitzar en els Diccionaris més a l'abast i perquè no disposo de l'Orbis Latinus de Graesse i Plechl. Aquesta dificultat desapareix si consultem un arxiu força ben documentat: Latin Names Place File. L'índex, però, s'hauria de completar: per exemple Minorisa (Manresa) no hi és, i Egara (Terrassa) tampoc. Més curiós: Emerita (Mèrida) no hi és, però sí que hi trobareu Medina del Campo, Methymnae a Campo, cosa que em sorprèn. El que m'ha estat més útil, sobretot quan faig servir referències bibliogràfiques en llatí, és l'índex de noms de ciutats on s'han publicat llibres, Names of printing towns, també facilíssim de consultar.

dimarts, 16 octubre de 2007

Heracles.us

El professor reusenc Francesc Parreu i Alasà, conegut per interessants aportacions a la didàctica de les llengües clàssiques en cursos i simposis --especialment sobre mitologia i el grec-- té una pàgina preciosa i utilíssima, www.heracles.us, que ell ha deformat sàviament en "Hèracles us ajuda en llengua i literatura llatina". De fet, no són pocs els escuts de Reus que representen l'heroi i la rosa. En aquest punt, doncs, podem dir que l'encert ha estat per partida doble.

Com sigui, vull felicitar-lo molt efusivament per l'esforç que ha fet, molt meritori. Ara és a l'abast de tothom. El seu web es divideix en aquests quatre apartats:

· Mitologia. És un assortit d'exercicis en Power point interactiu que consisteix en posar-se a prova emplenant buits.

· Gramàtica digital. Una col·lecció d'exercicis interactius conformen aquest apartat amb els quals Hèracles us ajuda a aprendre les declinacions (tot és fet a base de noms propis de la mitologia) i la morfologia verbal. Els exercicis són fets a partir d'un fitxer executable que cadascú s'instal·larà en el seu PC. Excel·lent!

· Mètode Olimp. Aquí trobem un manual introductori, també en Power point, a la sintaxi grega i a la sintaxi dels textos homèrics. És el complement de la gramàtica digital.

· Literatura pels textos. És la part més sorprenent i potser la més atractiva. També la part més atrevida. El professor Parreu proposa una antologia de textos en grec que anirem llegint i traduint seguint les seves pautes. Realment un prodigi de Power point... no permet equivocar-se! Sí, Hèracles ens ajuda.




dilluns, 15 octubre de 2007

"Auriga" a la Fira del llibre de Fràncfort

Ja està, sí. Fet. I enhorabona, i per molts anys!
La revista Auriga, dedicada a divulgar el món clàssic, ha estat present a la Fira del llibre de Fràncfort: la "Frankfurter Buchmesse".
L'any 1989 ens vàrem llicenciar una promoció d'alumnes de filologia clàssica-grec a la Universitat de Barcelona. Aquell mes de setembre, uns quants --entre ells la Montserrat Tudela, sotsdirectora de la revista-- iniciàvem els cursos de doctorat. Fou en una de les sessions dels cursos que tenient lloc els divendres per la tarda que vaig sentir les primeres "campanades" d'una revista, modesta però amb il·lusió per a apropar el jovent als clàssics... Els primers números, em sembla recordar, eren monogràfics. Després el format era més obert. Només diré que hi ha seccions de consulta obligada, com ara "Pléomen" i "Lèxicon".
En un correu que m'acaba d'arribar aquest mati mateix --i que esperava igual que "agua de mayo" per a assabentar-me de com havia anat-- llegim:
"Per un costat la revista ha inclòs per primera vegada resums en anglès dels articles que es publiquen. D'altra banda ha ampliat la secció “Novae res-Notícies” en la que es presenta l'activitat del curs 2007-08 de diversos museus, grups d'investigació i de treball relacionats amb el llegat grecoromà a Catalunya. Aquesta secció ha estat íntegrament traduïda a l'anglès.
També en el número 48, que és el que ha anat a Frankfurt, s'ha presentat un nou estudi de l'Inventari Papirològic de Catalunya que estan realitzant Montserrat Tudela i Teresa Noël. Específicament es presenten els papirs de la catedral de Barcelona que fins ara no han estat mai desxifrats, tot i que es van restaurar l'any 1927 a la Biblioteca Apostòlica Vaticana. L'Inventari Papirològic de Catalunya es pot consultar en aquesta mateixa pàgina web.
La revista Auriga va estar a la Fira Internacional del Llibre de Frankfurt 2007 a l'estand de l'Institut Ramon Llull, que presentava una àmplia exposició del productes editorials catalans."
Acabo reprenent el tema de lprincipi. Qui ho anava a pensar! En aquell curs de doctorat sobre els Set savis que impartia el mestre i amic, dr. Jaume Pòrtulas, es va parlar àmpliament de Soló. Aquí reprodueixo, estrafent el mot θεσμοῖς per ἔργοις la pregària als déus del fr. 31 West (dos hexàmetres bellíssims dubiae fidei):
πρῶτα μὲν εὐχώμεθα Διὶ Κρονίδῃ βασιλῆϊ
ἔργοις τοῖσδε τύχην ἀγαθὴν καὶ κῦδος ὀπάσαι.

diumenge, 7 octubre de 2007

Gilgamesh i Ulisses



Ja fa temps que Luigia A. Stella va escriure un llibre programàtic, Il poema d'Ulisse (Florència, 1955) que és una de les millors introduccions que s'han fet a l'Odissea. Dic que és de les millors perquè —a més d'altres mèritstoca un tema avui dia estudiat renovadament, el del contacte de Grècia amb les cultures del Pròxim Orient Antic. (Sobre aquest àmbit hi ha fins i tot un Institut Interuniversitari d'Estudis del Pròxim Orient Antic que té la seu a la UAB.)

Amb l'avinentesa de la
traducció catalana a cura de Lluís Feliu i Adelina Millet, crec que ens podem atansar al relat ple d'emoció —encara que en escriptura fragmentària— del poema èpic més antic que conservem, el poema de Gilgamesh. Aquest poema fa pensar sovint en aspectes de l'Odissea.

I és que, de la mateixa manera que Ulisses, Gilgamesh té una vida d'aventures i perills gairebé constant,
en regions fabuloses i amb éssers terribles. Gilgamesh per exemple topa amb la deessa Ishtar, una mena de Circe que viu a la selva, en un palau, i converteix en bèsties els homes encaptivats per la seva bellesa... Deprés també ho farà amb l'hostalera Shiduri, en els confins del món. És ella qui indicarà el camí al nostre heroi cap a Utanapishti. Shiduri és una mena de Calipso, viu a la vora del mar. La mort del brau del cel té un paral·lel amb l'episodi odisseic de les vaques del Sol, que provocarà una tempesta i la mort de molts companys seus.
I és interessantíssima la narració en primera persona de les vivències d'Utanapishti, un supervivent del diluvi universal... Altres escenes titllades de "preodisseiques" poden ser la construcció d'un vaixell fet per Gilgamesh mateix i el seu viatge pel mar que ben bé recorda la fugida d'Ulisses en un rai i la tempesta que envia Posidó.

Les primeres tauletes d'Ugarit ens donen l'incipit de l'epopeia. Crec que és revelador el que hi diu, l'Odissea homèrica és un eco ben fidedigne del tarannà d'aquest heroi:

Aquell que va veure l'abisme, el fonament del país,
Aquell que va conèixer els costums (de l'univers), era savi en tot,
Gilgamesh, aquell que va veure l'abisme, el fonament del país,
Aquell que va conèixer els costums (de l'univers), era savi en tot.
· · · · · ·
Igualment va inspeccionar els santuaris,
va conèixer completament la saviesa de totes les coses.
El qui va seguir la ruta d'Uturnapushti, el llunyà,
el qui va creuar el mar, l'ample oceà, fins on surt el sol,
va portar una nova anterior al diluvi.
· · · · · ·
Havia fet un llarg camí, estava cansat i volia reposar,
va inscriure en una estela tots els seus treballs....

dissabte, 6 octubre de 2007

Llegir en grec

Gràcies a la tècnica del slideshare es pot veure amb tota comoditat qualsevol presentació en Power Point en línia. Dos companys membres de Chironweb.org han preparat uns documents que seran un ajut excel·lent per a memoritzar bé l'alfabet i practicar-ne la lectura. Són aquests dos que adjunto aquí mateix. Moltes gràcies, Ana i Santi!



Us prego, també, que llegiu les observacions de caràcter pedagògic que ha fet l'autora per a treure un millor profit d'aquest document de setanta diapositives.


dijous, 4 octubre de 2007

hápax

És únic, insòlit, aquest parell de versos d'Aristòfanes (Lisístrata 457-8):


ὦ σπερμαγοραιολεκιθολαχανοπώλιδες
ὦ σκοροδοπανδοκευτριαρτοπώλιδες

1. La paraula no és tal. És un centó d'altres paraules afegides l'una al costat de l'altra: σπερμ‐αγοραιο‐λεκιθο‐λαχανό‐πωλις i
σκοροδο‐πανδοκευτρι‐αρτο‐πῶλις.

L'alemany és propens també a fer mots acumulatius. La traducció que
trobo al Lèxic de Wilhelm Pape és "Feldsruchtmarktg emüsehändlerinn" i " Knoblauch‐Wirthsh aus‐ Kuchen‐Händlerinn"

Cristián Carandell tradueix amb un to ben gràfic: " A ells, forneres, verduleres, adrogueres, floristeres, hostaleres, peixateres, carnisseres del mercat!". En nota a peu de plana comenta: "a l'original, aquesta crida es concentra en dos mots de llargada monstruosa, el ritme trepidant dels quals hem mirat de conservar mitjançant aquesta deformació còmica."

2. A l'hora d'escandir el trímetre iàmbic del primer vers, el segon i el cinquè peus tenen una substitució gens freqüent: un anapest (quan el fet més normal és posar-hi un tríbrac, un dàctil o un proceleusmàtic). Com es devia sentir aquest recitatiu? Us heu imaginat mai la cara que posaria el públic en sentir una cosa mai imaginada?

[Imatge: dona vella anant al mercat. Kathryn Andrus-Walck, Greek Art and Architecture, 1994]

Addendum (31.10.2007)

Pocs dies després de penjar aquest post, he vist que han fet una relació molt més completa de mots compostos del comediògraf a Miscellanea Classica. Us en recomano la lectura, val la pena!





dimecres, 3 octubre de 2007

Posicionament del teatre grec (especialment la comèdia) davant l'acció política

Novament manllevo unes reflexions tretes de Cristián Carandell (del seu pròleg a Aristòfanes, Lisístrata, Barcelona, Institut del Teatre, 2ª ed. 2000, p. 10) que il·luminen i puntualitzen molt bé a quina distància de la ideologia es queda l'art en el teatre.
El camí de l'acció porta a la superació del conflicte: no hi ha diferències, en això, entre tragèdia i comèdia. Però, mentre que la tragèdia fa reviure l'heroi del mite immers en el conflicte primordial, la comèdia es remet al conflicte actual. I proposa una solució, absurda només per aquells que, d'acord amb la brillant paradoxa del sofista Gòrgias, no té la saviesa de deixar-se enganyar. És clar que en termes purament racionals n'és, d'absurda. Però precisament en la seva absurditat rau la seva força. L'acció enfront del conflicte actual és l'acció real, l'acció política. L'art pot ser polític, sí, però no pot identificar-se amb l'acció política. La comicitat provoca la transformació que permet superar el conflicte. La deformació grotesca, paradoxalment, permet a l'art apropiar-se la realitat i incidir-hi.

dilluns, 1 octubre de 2007

Felicitat a Eurípides


Poques vegades he vist (sí, veure) Bacants d'Eurípides: he vist la representació del grup Thíasos i la del grup Ménades. I tinc a casa un CD amb la música que va preparar Petros Tabouris per a una representació a Tessalònica fa uns anys.

En els versos 904-911, l'epode del tercer estàsim, el cor enumera un priamel que acaba amb un μακαρισμός. Són uns versos que m'agrada remembrar força sovint. Són com un catàleg de felicitat humana, una benaurança que no queda tan lluny de la felicitat divina. Per a un comentari complet em remeto a les p. 182 ss. de l'edició d'Eric R. Dodds, ara només em vaga de reproduir el passatge:
Εὐδαίμων μὲν ὃς ἐκ θαλάσσας
ἔφυγε χεῖμα, λιμένα δ'ἔκιχεν·
εὐδαίμων δ'ὃς ὕπερθε μόχθων
ἐγένεθ'· ἑτέρᾳ δ'ἕτερος ἕτερον
ὄλβῳ καὶ δυνάμει παρῆλθεν.
μυρίαι δ'ἔτι μυρίοις
εἰσὶν ἐλπίδες· αἱ μὲν
τελευτῶσιν ἐν ὄλβῳ
βροτοῖς, αἳ δ'ἀπήβησαν·
τὸ δὲ κατ'ἦμαρ ὅτῳ βίοτος
εὐδαίμων, μακαρίζω.

[Ditxós el qui s'ha salvat d'una tempesta del mar i ha arribat a port. Ditxós el qui supera les penalitats.
De manera diferent l'un depassa l'altre en felicitat i poder. I encara queden milers d'esperances per a milers d'homes: les unes acaben tornant-se felicitat per als moridors, d'altres es perden. Aquell que viu ditxós cada dia el tinc per benaurat.]
Nota al text: amb la majoria d'editors mantinc ἑτέρᾳ en lloc de ἕτερα, que proposa Elmsley al v. 905. Com sigui, em sembla preciós el políptoton i joc de paraules. Nota sobre la traducció: fantàstica em sembla la traducció de la peça que ha editat el prof. Alfonso Martínez Díez a Ediciones Clásicas, en un castellà per a sucar-hi pa...


Societat Catalana de Neollatinistes

M'envia un email Guillem Cintas, president de la Societat Catalana de Neollatinistes que acaba de ser fundada. Produeix en mi un goig enorme veure que en aquesta tasca de la recerca i la difusió dels estudis del "neollatí" s'han implicat gent jove, oberts i amb empenta, sense cap altre interès que el de estudiar i promoure aquesta disciplina. És per això que m'apresso a donar una cordialíssima benvinguda a aquesta Societat.

Em deia en Guillem Cintas, actualment professor de Grec a l'IES Viladecans --on aquesta matèria està amenaçada directament de ser suprimida per la junta directiva del centre--, que estan enllestint la traducció de la Garcineida, un poema satíric. Per la meva part, jo també tinc ganes de col·laborar amb un opuscle... aviam si me l'acceptaran els de la SCN!