dimecres, 19 setembre de 2007

Estudiar grec

Avui manllevo unes frases d'un llibre clàssic de James Adam (The vitality of platonism and other essays, 1911, p. 219) que poden servir per a reflexionar sobre la lectura, a través de l’original, de les grans obres, en aquest cas, els diàlegs de Plató:
“... Es tracta d’un estudi treballós de les paraules, de la sintaxi, de l’idioma, que cap estudiós del món clàssic no pot aspirar a negligir. Nosaltres desitgem recrear el món de Plató i de Sòfocles, de veure el que ells veieren, pensar el que ells pensaren, tal com ho pensaren i en aquella llengua tan meravellosa que parlaren. En aquesta llengua no hi ha racó d’expressió —per més delicada que sigui—, ni partícula —per bé que trivial— on no es trobi amagada una força subtil. Talment com per a deixar perdre, ni que sigui per ben poc, el significat complet de la vida i el pensament dels antics!
Tot plegat ho escric un dia després de rebre un exemplar del Manual de lengua griega que va confegir el sacerdot Sebastián Cirac a meitat de segle passat. Faig palès, doncs, el meu més sincer agraïment al sr. Vicente Cirac per la seva amable generositat. No és exagerat dir que tant per la Fonètica com per la Sintaxi, els estudiants universitaris que vulguin accedir a una plaça de professor d'IES per exemple, és aquesta una obra de referència i estudi obligada. I ara continuo amb la meva: ni que sigui amb bibliografia antiga, el Grec a de sortir endavant. I ens en sortirem, i tant!

dimecres, 12 setembre de 2007

Una associació de professors de grec?

Sí, per què no? He vist que hi ha una associació de professors de grec a Gal·lícia. Tenen un blog i fins i tot una pàgina web. Em sembla que és una associació que funciona (més o menys, e può si muove). Des del seu blog (o web) es pot accedir per exemple a materials que desconeixia. Ara mateix en destaco els següents:

· L'Atlas de géographie ancienne de L. Carrez (1886)
· L'Atlas antiquus de Justus Perthes (1893)
· Textos en línia de Μικρός ἀποπλούς
· The Stoa consortium

I des d'allí a un bon etcètera.

Ho proposo perquè a Catalunya hi ha, per exemple una associació de neohel·lenistes. I els professors de Grec de tota la vida, doncs, què hem de fer? Ara mateix puc dir que dels que van aprovar les oposicions aquest estiu per a formar part de la plantilla de professors de Grec dels Instituts de Catalunya n'hi ha un bon nombre que no fan classes de grec... o que ja saben que estan en un punt que anirà a parar --més aviat que no tard-- a la pura i simple extinció de la matèria. En altres casos hem de patir per part de compays i directives un ofegament cruel i despietat que ens porta a "reciclar-nos" de mala manera i a deixar de fer el que en principi havia de ser la nostra professió, lanostra dedicació, el nostre primer punt d'interès i, en definitiva, a exercir la docència en la plaça assignada per l'administració per a una disciplina perfectament definida i concreta. De vegades --ho he viscut i m'ho han dit alguns professors companys de grec d'altres centres-- sembla que hem de demanar perdó per existir, gairebé agenollar-nos perquè no ens prenguin els alumnes, perquè ens deixin ensenyar grec... Són situacions humiliants, tan indignes com certes. Un professor de grec ha escrit fins i tot un blog explicant fil per randa les maniobres de molt mal gust (faig servir aquí una expressió ben "moderada") que van fer al seu centre per a fer-lo fora: no és en absolut un cas aïllat. Tot plegat ens passa perquè no hi ha cap vincle d'informació i intercanvi entre nosaltres --o ben pocs--. Crec que hauríem de fer alguna cosa i aquesta cosa passa, en primer lloc, per associar-nos: de la manera que sigui, però unir-nos, conéixer-nos, ajudar-nos. Poso, doncs, el blog i tots els meus mitjans al servei d'aquest fi. Aquesta associació, per començar, obriria les portes a tots aquells (tant de llatí, com d'altres àrees i de manera especial als alumnes d'universitat, futurs professors) que vulguin fer costat a aquesta causa: no hi ha dret si en un centre no hi ha Grec!

diumenge, 9 setembre de 2007

Significat del cor en el teatre grec


Manllevo unes reflexions de Cristián Carandell (del seu pròleg a Aristòfanes, Lisístrata, Barcelona, Institut del Teatre, 2ª ed. 2000, pp. 12-13) que em semblen molt escaients per a fer veure que els gèneres dramàtics --tragèdia i comèdia-- tenen una implicació directa amb la societat atemporal que representa la polis grega.

Si encara avui, en ple segle XXI, algú s'atreveix a dir que els grecs "desconnecten" del món o que la seva literatura no és "literatura de consum", aut similia... em sembla que desconeix en què es fonamenta un element bàsic que defineix el personatge més controvertit de les diferents peces teatrals.
"(...) La comunitat està representada pel cor. El cor és el nucli d'on neix el teatre, tan aviat com hi destaca la figura de l'actor, fent possible el diàleg. Aquest pas decisiu té lloc a mitjan segle VI a.C. En la ràpida evolució que segueix, la potenciació de l'element dramàtic comporta una disminució de la importància del cor. Però fins i tot quan el seu paper queda reduït a una mera presència residual, el cor sempre subratlla la dimensió comunitària , i no pas exclusivament individual, del drama. L'individualisme grec, en efecte, per més gran volada que prengui, no arriba mai a tallar completament els vincles que uneixen l'home amb el seu entorn. A la tragèdia, pel seu caràcter, el cor es converteix en una entitat abstracta. A la comèdia, en canvi, conserva tota la seva vitalitat, perquè representa una comunitat concreta. L'agon, la confrontació dels contraris --l'element estructural bàsic del teatre--, es concentra dramàticament en l'individu, però de fet l'autèntic protagonista és el cor. (...) L'atomització moderna ens impedeix comprendre a fons aquesta dimensió comunitària del teatre clàssic. Amb tot, el cor de la comèdia té tant de relleu, és tan viu i expressiu que conserva intacte tot el seu poder de fascinació."


dimecres, 5 setembre de 2007

Lèxics i tresors a l'abast

Al bon amic José Fco. González Castro

Em puc comptar entre aquells que es van alegrar de debò el dia que l'Institut d'Estudis Catalans va posar en línia el Diccionari Català-Valencià-Balear d'Alcover-Moll. Un tresor com aquest no podia continuar disponible només a les biblioteques (sotmeses a l'horari de consulta pertinent) o reclòs a casa dels "inversors" que en el seu moment van fer una compra selecta.

El cas és que, ara mateix, la Biblioteca Nacional de França disposa d'un grapat de lèxics no només consultables en línia sinó amb la possibilitat de descarregar-los en PDF a l'ordinador personal. Són obres que tampoc no es troben en qualsevol biblioteca... la meva recomanació, doncs, no cal que sigui més explícita si decidiu entrar al fons GALLICA, de la susdita BnF.

Entre les obres disponibles sobre lèxic de les llengües clàssiques, alguns thesauri poden ben bé merèixer la deguda atenció:

· Suidas, Lexicon graecum (1499).

· R. Estienne, Dictionarium seu Latinae linguae thesaurus... auctore R. Stephano (1536).

· Dictionarium tetraglotton seu voces latinae omnes, et graecae eis respondentes, cum gallica & teutonica (quam passim Flandricam vocant) earum interpretatione (1562).

· J. Thierry, Dictionnaire françois-latin, auquel les mots françois ... sont tournez en latin / corr. et augm. par Maistre Jehan Thierry avec l'aide & diligence des gens seavants ... pris du second livre de la philologie de Monsieur Budé (1564).

· Colloquia et dictionariolum septem linguarum, belgicae, anglicae, teutonicae, latinae, italicae, hispanicae, gallicae: liber omnibus linguarum studiosis domi ac foris apprime necessarius (1589).

· G. Poille, [Le] grand dictionnaire françois-latin (1614).

· J. Nicot, [Le] grand dictionnaire françois-latin (1625).

· Ch. Fresne Du Cange, Glossarium mediae et infimae latinitatis (1678). Edició 1875: vols. 1-2. Edició 1938: vols. 3-10.

· P. Danet, Grand dictionnaire françois et latin (1735).

· F. J. M. Noël, Dictionnaire français-latin (1852).

· S. Dimitrios Vyzantios (Ch. D. Byzantius), Dictionnaire grec-français et français-grec (1856).

· Ch. Alexandre-J. Planche-Ch. A. Defauconpret, Dictionnaire français-grec (1885).