Que la Cultura Clàssica, el Grec i el Llatí no "han perdut el tren" amb les noves Tecnologies d'Informació i Comunicació és un fet més que obvi. Amb tot, no em semblaria fora de lloc reflexionar breument sobre la funció d'aquestes TIC. Aquesta funció ha de ser la d'emmagatzematge, de referència, complementària... o totes tres a la vegada?
És obvi, per una part, que Internet ha posat en línia una gran quantitat de materials a l'abast de tothom. Hi vaig fer referència, per exemple, en un post anterior sobre els Lèxics de la Biblioteca Nacional de França. Seria, aquesta, una funció que podríem anomenar d'emmagatzematge.
Una segona funció, segons crec besllumar, seria la de ser un lloc de referència. Els interessats consultarien per exemple un article enciclopèdic que els va obrint noves perspectives i que cadascú va enriquint. Un exemple força actual em sembla el de la professora Aurea Pérez, de l'IES Viladecavalls, al Vallès Occidental. En efecte, amb gran competència i d'una manera molt hàbil (perquè aquesta professora ha hagut de patir grans impediments per a poder impartir les classes de Grec), ha sabut fer valer el seu paper contribuint amb un article completíssim sobre La guerra de Troia a la Viquipèdia dels estudiants, de tal manera que fins i tot el Butlletic del Departament d'Educació l'ha ressenyat aquest mes de novembre: enhorabona, Àurea!
La tercera funció, les TIC com a complement de l'aprenentatge, és clara en el blog del Departament de Grec de l'IES El Cabanyal, de València (a Catalunya un Departament de Grec en un IES seria un fenomen fora de la llei). En efecte, si els alumnes havien de visitar una exposició sobre els Jocs olímpics, el professor en va fer una preparació prèvia molt assequible a tot l'alumnat. I encara, per postres va dedicar un altra entrada, "I què hem après?", amb propostes de treball amenitzades per unes imatges en "slideshare". Crec que aquest podria servir molt bé d'exemple per a actuacions semblants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada