dimarts, 19 de juny del 2007

Poema falsament atribuït


Des de 1992 sabem que el poema que ara reprodueixo —i que Estobeu havia recollit com a tal en el seu Florilegi (IV, 34, 28)— és del poeta de Iúlida i no del d’Amorgos. L’únic que es va atrevir a dubtar de la seva autoria va ser Martin L. West.

Com sigui, em sembla tan bell l’original com la versió llatina d’Hug Groci (a qui ja vaig referir-me en un altre moment) que reprodueixo del volum preparat per R.F.Ph. Brunck, ΗΘΙΚΗ ΠΟΙΗΣΙΣ sive Gnomici Poetae Graeci, Argentorati 1784, p. 101:

Ἓν δὲ τὸ κάλλιστον Χῖος ἔειπεν ἀνήρ·
“οἵη περ φύλλων γενεή, τοίη δὲ καὶ ἀνδρῶν”·
παῦροί μιν θνητῶν οὔασι δεξάμενοι
στέρνοις ἐγκατέθεντο· πάρεστι γὰρ ἐλπὶς ἑκάστῳ
ἀνδρῶν, ἥ τε νέων στήθεσιν ἐμφύεται.
θνητῶν δ' ὄφρά τις ἄνθος ἔχῃ πολυήρατον ἥβης,
κοῦφον ἔχων θυμὸν πόλλ' ἀτέλεστα νοεῖ·
οὔτε γὰρ ἐλπίδ' ἔχει γηρασέμεν οὔτε θανεῖσθαι,
οὐδ', ὑγιὴς ὅταν ᾖ, φροντίδ' ἔχει καμάτου.
νήπιοι, οἷς ταύτῃ κεῖται νόος, οὐδὲ ἴσασιν
ὡς χρόνος ἔσθ' ἥβης καὶ βιότου ὀλίγος
θνητοῖς. ἀλλὰ σὺ ταῦτα μαθὼν βιότου ποτὶ τέρμα
ψυχῇ τῶν ἀγαθῶν τλῆθι χαριζόμενος.

Veridico Chius dixerat ore senex:
Est similis plane foliis humana propago.
Sed pauci ista suis auribus hausta, simul
mentibus inscripsere. Fovet spes credula cunctos,
quae sese juvenum cordibus insinuat.
Nam dum multivoli floret vaga temporis aetas,
multa homines volvunt irrita consilia.
Quin neque tunc lethi mordet, neque cura senectae
pectora, nec morbos membra timent vegeta.
Tantilla est miseris sapientia, nec videt aevi
atque juventutis quam breve sit spatium.
Tu monitus meliora, datur dum vivere, vive:
vive inquam, et Genio comiter obsequere.

[cf. Semonidis Elegia 29 Diehl=M.L. West, Iambi et elegi Graeci (vol. II), Oxford Clarendon Press, 1972, pp. 112-117]

2 comentaris:

Anònim ha dit...

D'on treus aquestes traduccions llatines tan precioses? martí

Anònim ha dit...

Tinc el llibre de Brunck que esmento en el post. Un dia te'l volia ensenyar. Aviam si véns per Terrassa!