dissabte, 4 de juliol de 2015

Reflexió sobre «la glòria»

«Perquè la glòria és cosa sòlida i tangible, no és un esbós; és l'elogi unànime de la gent de bé, la veu incorrupta dels qui aprecien amb justícia el mèrit eminent, és el ressò de la virtut, diríem el seu eco; i com que generalment acompanya les belles accions, no ha d'ésser repudiada pels homes de bé.» (Ciceró, Tusculanes III 2, 3. Trad. Eduard Valentí)

Quan llegia per primer cop les Qüestions Tusculanes em venia al cap la pregunta de qui atorga, en definitiva, allò pel qual tanta gent lluita: rebre lloances i reconeixement, la fama. Ja no és només el poder, la bona vida o la salut. Fóra quelcom aliè a nosaltres, que a la vegada refrenda el més íntim de la persona lligat, esclar, a les accions de cadascú. El que no veig clar és l'obligació de compartir espai amb les belles accions («quae quia recte factorum plerumque comes est, non est bonis viris repudianda»). Quanta gent anònima no hi ha al món, plenament honrada i virtuosa, que no esperen res a canvi de les seves obres?

dijous, 2 de juliol de 2015

Verborum lusus

Erasmus 
Quaeritur unde tibi sit nomen Erasmus? Eras  mus.

Responsio
Si sum  mus ego, te iudice, summus  ero.




dilluns, 8 de juny de 2015

Davant d'una mort absurda

Tots hem viscut, algun moment o altre, el dolor per una mort que, pel fet de no veure-hi cap sentit, esdevé doblement cruel i tremendament injusta. Són molts els casos, tot al llarg de la història, en què trobem exemples colpidors. A ningú no se li escapa que un d'aquests, és el cas Sòcrates. Tot amb tot, Sòcrates comptava amb un testimoni que havia d'immortalitzar la seva conducta i el seu criteri, Plató.

No voldria semblar exagerat si dic que, una de les lectures obligades per a un alumne que vulgués preuar-se de conèixer les humanitats, ha de ser el Critó. Més que un tractat de moral cívica, aquest diàleg em sembla, per moments, d'un dramatisme sublim. I sempre que el rellegeixo, m'agrada tenir, com si d'un punt de llibre es tractés, aquesta nota de Joan Crexells:
«Tota l'agudesa del sentit estètic de Plató s'empra aquí a presentar amb poderosa plasticitat aquesta absurditat d'una situació, en la qual l'únic defensor de la llei és la seva víctima.»

divendres, 8 de maig de 2015

Bacteris i ceptres

Ja vaig fer una al·lusió a les referències de Guglielmi en el seu Grec sans peine, de bon aprofitar. Avui va de bastos... o de bacteris. Copio el seu comentari:
Puisque nous en sommes au rayon des triques et des bâtons, i convient de signaler que les maîtres, les philosophes et les promeneurs se servaient très souvent d'un bâton soit pour la marche ou le repos (ἡ βακτηρία), soit pour le commandement (τὸ σκῆπτρον, le sceptre). Au XIXe siècle, on a appelé bactéries des micro-organismes dont la cellule unique avait la forme d'un bâtonnet. 
[Jean-Pierre Guglielmi, Le Grec ancient sans peine, p. 202.]

dijous, 23 d’abril de 2015

Ovidiana i més

Si algú ha llegit la novel·la de César Mallorquí, El último trabajo del señor Luna, recordarà el capítol «Algunas cuestiones sobre el arte de la seducción». Em sembla que una tasca pendent pels lletraferits erudits podria consistir a veure com es poden barrejar tot un seguit d'elements (referències, vaja) que remunten al Càntic dels càntics i arriben fins a l'Ulisses de Joyce, i que discorren també pel complex edípic, les endevinalles de sobretaula i, naturalment, per les situacions tipificades a l'Art amatòria d'Ovidi, tot adobat amb el tòpic de la «militia amoris». (Si em deixo alguna cosa més, ja ho direu.)

diumenge, 19 d’abril de 2015

Breu nota sobre la globalització

Esteu llegint una entrada de blog escrita per un català, utilitzant tecnologia americana amb software amb titularitat d’empreses europees i australianes, però desenvolupat a l’Índia. Segurament l'esteu llegint des d’un PC amb xips fets a Taiwan, amb monitor coreà muntat per treballadors de Bangla Desh en una fàbrica situada a Singapur, transportats per camions russos amb xofers tailandesos, descarregats als molls del port per jamaicans, reempaquetats per mexicans i venuts per jueus a través d’una connexió paraguaiana...

dissabte, 18 d’abril de 2015

Imperialisme

Gràcies a la gentilesa de Luis Candil, he vist aquest polèmic documental de National Geographic. Veureu com es fa, gairebé sistemàticament, una comparació amb l'imperialisme dels EUA, a molts nivells: des del poder militar, les comunicacions, vida quotidiana... i tota una manera de veure el món. Sembla com si l'imperialisme només pugués ser aíxí. Us el proposo perquè dóna peu a comentaris, discussions i, és clar, polèmica.

Venint dels EUA, aquella concepció de Montesquieu sobre el destí de Roma a Consideracions sobre les causes de la grandesa i de la decadència dels romans queda del tot inconeguda. Per això em demano si la capacitat actual d'interpretar els fets històrics no ha quedat atrofiada i reduïda a un reducte testimonial, a l'albir dels periodistes, sempre incapaços d'aprofundir espiritualment en ben poca cosa. Així parla Montesquieu:
«Roma estava feta per engrandir-se: les seves lleis eren admirables per assolir aquest objectiu. És així que, sota qualsevol règim de govern, sota el poder dels reis, sota l’aristocràcia o la democràcia, mai no va defallir en les seves empreses i va vèncer a còpia de constància. No es trobà, de sobte, un dia, a una altura superior en prudència a la de la resta dels estats de la Terra; va ser obra d’un esforç continuat; es va mantenir amb la mateixa superioritat en els inicis, en l’època de la mitjania i en la de l’esplendor; no va tenir èxits dels quals no tragués profit, ni fracassos que no li reportessin alguna utilitat. Va acabar la seva obra i va arribar massa aviat a la meta. Per això perdé la llibertat.»