dimarts, 9 setembre de 2014

Una experiència llegint Plató

L'entramat de la filosofia platònica no és dogmàtic, sinó zetètic. Per això el seu plat fort és la suggestió, l'εἶναί πῶς que no dóna solució definitiva a res, que alimenta la diatriba espiritual, que carrega contra l'aburgesament de qui ho voldria tot fet, explicat, resolt. Pèro, és només una confessió de Josep Pla?
«Al vespre, al llit, torno als Diàlegs de Plató. Quina meravella! A la matinada, canten cinquanta galls desorbitats, indecents, però no puc apagar la llum. La força de suggestió és tan viva, tan fascinadora, que de vegades penso que un dia, fatalment, trobaré Sòcrates pel carrer. Això potser no passa amb cap altra figura de la història de la cultura. ¿Com és possible de suggerir tantes coses en tan poques paraules, d'una manera aparentment tan simple?» 
Josep Pla, El Quadern gris

dilluns, 8 setembre de 2014

Debenturne talia exercitia repelli apud scholas?

Magistris et discipulis qui in conventiculis 
Colloquia Latina necnon Caelum MMXIV versati sunt

Ut vidi post multum temporis spatium, haud pauci sunt magistri qui putent linguam latinam non doceri posse nisi per exercitamenta et acre studium et doctrinam grammaticae acerbam animis discipulorum. Mundus nihil aliud esse quam magnum theatrum dicitur: talia legi, et sponte sua haec verba mihi in mentem crebro veniunt. Sed hodie res diversas propono, nam antiquitates verendae aliquando novis fabulis quoque miscuntur.
  • Learning Latin for kids. [>>] [>>]
  • Fabula de parvulo anate foedo. [>>]
  • Amo amas amat. Latin chant. [>>]
  • Lacernula rubra. [1 pars] [2 pars] [3 pars]
  • Sacapus et Praestigiator. [>>]
  • De 3 porcellis. [>>]
  • Caperula Rubra. [>>]
  • Sacapus in circulo latino Lutetiensi. [>>]
  • Nuntii latini. [>>]
  • Disney Songs - Classical Latin [>>] ["Līberō" A Classical Latin "Let It Go"]
  • Aliquid de Florida. [>>]
  • The Choice of Paris - Latin language film. [>>]
  • Interviews with characters from ancient Rome. [>>]
  • Fabella apud conventiculum Lexintoniense acta. [>>]
  • Hymnus Europae latinus non officialis. [>>]
  • Catullus 3 [>>] / Catullus 8. [>>]
  • Nomen. [>>] / Salve. [>>]
  • Dialogue in Classical Latin: Colloquia personarum [>>]
  • John 1, Latin Vulgate. [>>]
  • Latin Language Spoken Example 4 - Octavian [>>]

dissabte, 6 setembre de 2014

Normativa

Amb caràcter general, l'alumne pot escollir qualsevol matèria de modalitat o optativa excepte quan no hi hagi un mínim de deu alumnes per cursar-la. Queden excloses d'aquesta limitació les matèries llatí, grec i segona llengua estrangera, si la disponibilitat de recursos del centre ho permet.
Configuració del currículum del batxillerat (pàg. 5)
Després de no sé quants anys llegint frases com aquesta, i veient com apliquen la "norma" a l'Institut Matadepera, només puc pensar que l'administració cada dia ho té més fàcil per a fer net. El següent vídeo mutatis mutandis dóna una imatge molt clara del tracte fal·laç i delusori ("si la disponibilitat de recursos del centre ho permet") que rep un "professor de clàssiques": els cotxes també viatgen en el vaixell, però "at their own risk". Amb la propera "redefinició" del paper del profesorat, molt em temo que l'espectacle dantesc és a tocar.

diumenge, 24 agost de 2014

Entendre els clàssics entre la tradició i l'originalitat

Ahir es va produir el traspàs de Jaume Vallcorba, editor, intel·lectual, professor d'Universitat. Coneixedor envejable de la literatura medieval, va publicar molts estudis de Martí de Riquer. Com a editor que s'atansà al món clàssic, va fer publicar traduccions extraordinàries d'Ovidi, Properdi, Catul, Lucreci, lírics grecs... i també estudis importantíssims de Walter Burkert i Odone Longo, o un best seller de Pedro Olalla sobre la història de Grècia. No hi ha dubte que per a la literatura catalana serà un nom molt important quan es parli de les nostres lletres al segle XX. El Punt Avui li atorga el qualificatiu d'Aldo Manuzio català.

La redacció del diari Vilaweb ha escrit una pàgina memorable sobre aquest home i reprodueix una entrevista de la qual voldria fixar-me en aquesta divisa seva, que ell va aprendre d'Eugeni d'Ors: "a la cultura no es crea res ex novo, fora de la tradició no hi ha cap veritable originalitat i tot el que no té tradició és plagi". Valdria la pena tenir-la en compte alhora de fer segons quines valoracions sobre els autors antics, tan desconeguts com menystinguts per una colla  sectors educatius, pedagògics, polítics... i al cap i a la fi, miserablement burocràtics que han copat llocs estratègics del país, de manera que l'únic que fan és contribuir al seu esfondrament. Una veu que s'apaga per a frenar la debacle que promouen els mediocres, οἱ πολλοί. Un humanista de gust refinat i múltiple, exigent amb el treball ben acabat i obert a amples horitzons. Senyor Vallcorba, moltes gràcies per tot.

dijous, 21 agost de 2014

Vocabulari muntanyenc

Llegeixo, de tard en tard, un llibret sobre toponímia de la Ribagorça del prof. Xavier Terrado, Els noms de la Vall de Boí. És un treball de camp que va de la mà de l'Onomasticon Cataloniae de Joan Coromines, però molt més senzill i amanós. Com sigui, en més d'una ocasió em fa adonar de la necessitat que té un estudiós de l'onomàstica, la filologia i les humanitats de conjugar els coneixements d'indoeuropeu, basc i llatí quan vol endinsar-se en la nostra toponímia (i, de retop, la nostra història). En copio cinc exemples sobre termes i llocs referits a la muntanya:
Boí. Boí. Població que ocupa un lloc intermedi entre Caldes, Erill i Taüll. Potser per això se li va podoer aplicar el nom que ja tenia la vall. No cal pensar que el poble donés nom a la vall, sinó al contrari. Com va aclarir Coromines, del llatí VALLIS BOVINUS “la vall de les vacades”. El nom ha de ser antic. vist que tenim aquí l’ús popular de boví en el sentit arcaic “vacum”. També ha de ser d’època temprana el nom Treio, que cal relacionar amb el llatí TRIVIUM “tres camins” i que ens fa pensar en Boí com un nus de camins important ja en època romana. El castell, les muralles i l’església romànica de Sant Joan demostren que la població va mantenir la seva importància de Sant Joan demostren que la població va mantenir la seva importància durant l’època medieval.

Bony. Mot català d’origen pirinenc, probablement emparentat amb el basc muno ‘turó’.  A la Vall de Boí és molt freqüent per a referir-se a una muntanya de cim arrodonit. El Corronco de Durro és, per exemple, un bony. Es diferencia de tussal, pui, torròs, tuc, pic i agulla.
Clot. [kλot] Mot català d’origen prellatí, possiblement pertanyent als estrats indoeuropeus procedents del centre d’Europa. L’accepció oronímica normal a la Ribagorça és la de “petita vall”, “depressió a la falda d’una muntanya”. Vegem-ne algunes manifestacions toponímiques: lo Clot de Cossant, Boí. Clot de Fossado, Erill. El Clot de Perot, Boí. Clot del Tou, Durro. El Clotet d’Escder, Boí. Es Clots, Boí.

Corronco. Durro. Gran cim de 2.643 m d’altitud al sud del terme de Durro, limitant amb Iran i Saraís. Coromines proposa (TVB, s.v.) un ètim bascoide kunkurru metatitzat en kurrunku, relacionable amb el basc kunkur “gep” per la forma d’enorme gepa arrodonida. Serien relacionables amb aquest mot el substrat preromà els ribagorçans Corroncui i Mas de Concurrell (entre Espills i Orrit). La gent de la Vall de Boí diu que el Corronco no és ni un tuc i un tossal, sinó un bony, és a dir un cim de forma arrodonida i no espadada.

Tussal. No són normals a Boí el mots tuc i tuca. En canvi, bony, tussal i cap són molt freqüents. El senyor Rossend Vila reconeix que tuc és aranès, però en alguns topònims, com Tuc de la Montanyeta ha estat sempre usat a la banda de Boí.


dimarts, 12 agost de 2014

Quan el temps posa les coses al seu lloc

El curs 1988-89, l'últim de la carrera, vaig treure'm també el Certificat d'Aptitud Pedgògica. Recordo que érem un grup d'uns trenta alumnes. Anàvem a una aula del tercer pis, a plaça Universitat, on ens feien xerrades variades, de diferents temes, que ens havien de servir per a entrar sense massa angoixa a una aula de BUP i COU a impartir les classes de Grec i Llatí. El treball final consistia a preparar una programació d'una EATP que en la nova nomenclatura de la Reforma havia d'anomenar-se "crèdit variable".

He estat fent dissabte i, mira per on, m'han vingut a les mans unes fotocòpies de dues programacions hipotèticament destinades al pla d'estudis Logse, avui extingit, iniciat de manera experimental cap al 1984 i legislat a partir del 1990. En llegir-les, i mirant-m'ho amb la perspectiva de qui ha impartit classes durant la Logse durant dues dècades, difícilment podria dir tot el que m'ha passat pel cap. Tot i les reticències i desconfiança que encara avui genera el sistema logsià, dubto si mai algú pugué preveure realment què és el que aquesta llei suposa; però entre la seva teoria i la trista realitat viscuda hi ha una distància com de la terra a la lluna.

He escanejat dues programacions de dues "assignatures optatives" inventades ad hoc per alguns companys d'aquell curs del CAP. La primera és L'Odissea i la seva influència en la tradició posterior. La segona té el següent títol, que podríem recomanar per a altres nivells que no els de secundària: Memòria del passat, revelació del futur. Poetes, profetes i endevins al món grec. Recordo que la primera cosa que ja aleshores ens recomanaven és que, sobretot, convenia proposar temes atractius, no difícils i que no penséssim gaire a ensenyar grec, ni llatí... Més aviat calia una temàtica "de ruptura", innovadora, àmplia, interdisciplinar, que no s'entretingués en futeses lingüístiques, que estigués atenta a la revolució pedagògica que s'anava a produir, una revolució congnitiva, potser fins existencial. Les "programacions" no han pouat en el vocabulari logsià, que encara no era oficial. Potser un dia expliqui alguna cosa d'un curs de formació bàsica per a la reforma (el títol era, més o menys aquest) l'estiu del 1992. Cadascú, segons la manera com li hagi anat, podrà reflexionar sobre el fet que, amb el temps, totes aquestes intencions destinades a joves de 17 anys, avui per avui difícilment podrien ser aptes per a detallar les competències bàsiques que corsequen el dia a dia de la vida d'un institut de secundària. No és moment ni lloc per a fer sortir a la llum detalls que no s'adiuen a la pàgina, només deixo aquí els dos documents.

dimecres, 6 agost de 2014

Nòtula: pedagogia amb parèmies dels clàssics

Rabelais de bon aprofitar

És que els francesos no en deixen passar ni una. Qualsevol nota, qualsevol al·lusió, per breu que sigui, no queda desaprofitada. Una lliçó que encara no hem après perquè el comú dels lectors només té formació clàssica superficial, si en tenia cap: tot a punt de solfa.
François Rabelais (1494-1553) a puisé dans le vocabulaire grec pour former des noms de personnages et de lieux dans ses oeuvres. Ainsi, l'etymologie de l'Abbaye de Thélème (Gargantua), du grec τὸ θέλημα la volonté (ἐθέλω je veux), évoque le précepte qui la gouverne: "Fais ce que voudras". Quant au fils de Gargantua, Pantagruel, après avoir vaincu les Dipsodes (ἡ δίψα la soif), peuple de buveurs, il devint leur roi. 
[Jean-Pierre Guglielmi, Le Grec ancient sans peine, p. 134.]