dissabte, 22 novembre de 2014

Una imatge "abans" que mil paraules

No diré que una imatge val més que mil paraules sinó que la imatge abstracta, simbòlica i esculpida en el pensament precedeix les manifestacions del llenguatge. La més valuosa de totes aquestes manifestacions potser sigui l'escriptura.

És interessant constatar-ho sobretot davant els nous aprenents de la llengua grega, i del seu alfabet, perquè tinguin un referent que els ajudi a valorar d'una altra manera el prodigi de Cadmos. Arthur Koestler a The Act of Creation afirma que «el pensament en conceptes va emergir del pensament en imatges a través del lent desenvolupament dels poders d’abstracció i simbolització, de la mateixa manera que la escriptura fonètica va sorgir, per processos similars dels símbols pictòrics i dels jeroglífics».

dijous, 20 novembre de 2014

El mateix matí que foren exhumats

Per la xarxa van i vénen fotografies mal conegudes, que només es conservaven en negatius de vidre... com aquesta del 1860, quan foren desenterrats el moscòfor i l'efeb de Crítios, dues joies del segle V aC a l'Acròpolis.




dissabte, 20 setembre de 2014

Expandir-se... i desaparéixer

No és casual la comparació que fa David Crystal (cf. La revolución del lenguaje, trad. cast., p. 50-51) sobre el destí que espera a les llengües en un futur no llunyà. Tot amb tot, la capacitat de controlar aquest futur no sembla ser la mateixa que la que ell descriu respecte a fets del passat. En qualsevol cas, la seva reflexió sobre l'expansió del llatí i posterior fragmentació —que accelerà la seva mutació, per no dir desaparició— bé podrien ser tingudes més en compte. Hi donava voltes, perquè en altres aspectes de la vida hi trobo paral·lelismes, també tràgics.
Seiscientos años después del inicio de la expansión del latín y del inglés hubo un punto de inflexión. Alrededor de cuatro o cinco millones de personas hablaban inglés a finalesdel reinado de Isabel I de Inglaterra. Esta cantidad ha aumentado hasta los 1.500 millones (aproximadamente la cuarta parte de la población mundial) a finales del reinado de Isabell II de Inglaterra. El contraste entre la historia del latín y del inglés en este punto parece absoluto. Pero si la historia puede servirnos de guía, parecerfa que este periodo de expansión del inglés contiene en su interior la semilla de su propia fragmentación. No se habla de «lenguas latinas», sino de «lenguas romances». Y, como hemos visto, existe un libro titulado «Las lenguas inglesas». Parece que la historia se repite.

dimarts, 9 setembre de 2014

Una experiència llegint Plató

L'entramat de la filosofia platònica no és dogmàtic, sinó zetètic. Per això el seu plat fort és la suggestió, l'εἶναί πῶς que no dóna solució definitiva a res, que alimenta la diatriba espiritual, que carrega contra l'aburgesament de qui ho voldria tot fet, explicat, resolt. Pèro, és només una confessió de Josep Pla?
«Al vespre, al llit, torno als Diàlegs de Plató. Quina meravella! A la matinada, canten cinquanta galls desorbitats, indecents, però no puc apagar la llum. La força de suggestió és tan viva, tan fascinadora, que de vegades penso que un dia, fatalment, trobaré Sòcrates pel carrer. Això potser no passa amb cap altra figura de la història de la cultura. ¿Com és possible de suggerir tantes coses en tan poques paraules, d'una manera aparentment tan simple?» 
Josep Pla, El Quadern gris

dilluns, 8 setembre de 2014

Debenturne talia exercitia repelli apud scholas?

Magistris et discipulis qui in conventiculis 
Colloquia Latina necnon Caelum MMXIV versati sunt

Ut vidi post multum temporis spatium, haud pauci sunt magistri qui putent linguam latinam non doceri posse nisi per exercitamenta et acre studium et doctrinam grammaticae acerbam animis discipulorum. Mundus nihil aliud esse quam magnum theatrum dicitur: talia legi, et sponte sua haec verba mihi in mentem crebro veniunt. Sed hodie res diversas propono, nam antiquitates verendae aliquando novis fabulis quoque miscuntur.
  • Learning Latin for kids. [>>] [>>]
  • Fabula de parvulo anate foedo. [>>]
  • Amo amas amat. Latin chant. [>>]
  • Lacernula rubra. [1 pars] [2 pars] [3 pars]
  • Sacapus et Praestigiator. [>>]
  • De 3 porcellis. [>>]
  • Caperula Rubra. [>>]
  • Sacapus in circulo latino Lutetiensi. [>>]
  • Nuntii latini. [>>]
  • Disney Songs - Classical Latin [>>] ["Līberō" A Classical Latin "Let It Go"]
  • Aliquid de Florida. [>>]
  • The Choice of Paris - Latin language film. [>>]
  • Interviews with characters from ancient Rome. [>>]
  • Fabella apud conventiculum Lexintoniense acta. [>>]
  • Hymnus Europae latinus non officialis. [>>]
  • Catullus 3 [>>] / Catullus 8. [>>]
  • Nomen. [>>] / Salve. [>>]
  • Dialogue in Classical Latin: Colloquia personarum [>>]
  • John 1, Latin Vulgate. [>>]
  • Latin Language Spoken Example 4 - Octavian [>>]

dissabte, 6 setembre de 2014

Normativa

Amb caràcter general, l'alumne pot escollir qualsevol matèria de modalitat o optativa excepte quan no hi hagi un mínim de deu alumnes per cursar-la. Queden excloses d'aquesta limitació les matèries llatí, grec i segona llengua estrangera, si la disponibilitat de recursos del centre ho permet.
Configuració del currículum del batxillerat (pàg. 5)
Després de no sé quants anys llegint frases com aquesta, i veient com apliquen la "norma" a l'Institut Matadepera, només puc pensar que l'administració cada dia ho té més fàcil per a fer net. El següent vídeo mutatis mutandis dóna una imatge molt clara del tracte fal·laç i delusori ("si la disponibilitat de recursos del centre ho permet") que rep un "professor de clàssiques": els cotxes també viatgen en el vaixell, però "at their own risk". Amb la propera "redefinició" del paper del profesorat, molt em temo que l'espectacle dantesc és a tocar.

diumenge, 24 agost de 2014

Entendre els clàssics entre la tradició i l'originalitat

Ahir es va produir el traspàs de Jaume Vallcorba, editor, intel·lectual, professor d'Universitat. Coneixedor envejable de la literatura medieval, va publicar molts estudis de Martí de Riquer. Com a editor que s'atansà al món clàssic, va fer publicar traduccions extraordinàries d'Ovidi, Properdi, Catul, Lucreci, lírics grecs... i també estudis importantíssims de Walter Burkert i Odone Longo, o un best seller de Pedro Olalla sobre la història de Grècia. No hi ha dubte que per a la literatura catalana serà un nom molt important quan es parli de les nostres lletres al segle XX. El Punt Avui li atorga el qualificatiu d'Aldo Manuzio català.

La redacció del diari Vilaweb ha escrit una pàgina memorable sobre aquest home i reprodueix una entrevista de la qual voldria fixar-me en aquesta divisa seva, que ell va aprendre d'Eugeni d'Ors: "a la cultura no es crea res ex novo, fora de la tradició no hi ha cap veritable originalitat i tot el que no té tradició és plagi". Valdria la pena tenir-la en compte alhora de fer segons quines valoracions sobre els autors antics, tan desconeguts com menystinguts per una colla  sectors educatius, pedagògics, polítics... i al cap i a la fi, miserablement burocràtics que han copat llocs estratègics del país, de manera que l'únic que fan és contribuir al seu esfondrament. Una veu que s'apaga per a frenar la debacle que promouen els mediocres, οἱ πολλοί. Un humanista de gust refinat i múltiple, exigent amb el treball ben acabat i obert a amples horitzons. Senyor Vallcorba, moltes gràcies per tot.

dijous, 21 agost de 2014

Vocabulari muntanyenc

Llegeixo, de tard en tard, un llibret sobre toponímia de la Ribagorça del prof. Xavier Terrado, Els noms de la Vall de Boí. És un treball de camp que va de la mà de l'Onomasticon Cataloniae de Joan Coromines, però molt més senzill i amanós. Com sigui, en més d'una ocasió em fa adonar de la necessitat que té un estudiós de l'onomàstica, la filologia i les humanitats de conjugar els coneixements d'indoeuropeu, basc i llatí quan vol endinsar-se en la nostra toponímia (i, de retop, la nostra història). En copio cinc exemples sobre termes i llocs referits a la muntanya:
Boí. Boí. Població que ocupa un lloc intermedi entre Caldes, Erill i Taüll. Potser per això se li va podoer aplicar el nom que ja tenia la vall. No cal pensar que el poble donés nom a la vall, sinó al contrari. Com va aclarir Coromines, del llatí VALLIS BOVINUS “la vall de les vacades”. El nom ha de ser antic. vist que tenim aquí l’ús popular de boví en el sentit arcaic “vacum”. També ha de ser d’època temprana el nom Treio, que cal relacionar amb el llatí TRIVIUM “tres camins” i que ens fa pensar en Boí com un nus de camins important ja en època romana. El castell, les muralles i l’església romànica de Sant Joan demostren que la població va mantenir la seva importància de Sant Joan demostren que la població va mantenir la seva importància durant l’època medieval.

Bony. Mot català d’origen pirinenc, probablement emparentat amb el basc muno ‘turó’.  A la Vall de Boí és molt freqüent per a referir-se a una muntanya de cim arrodonit. El Corronco de Durro és, per exemple, un bony. Es diferencia de tussal, pui, torròs, tuc, pic i agulla.
Clot. [kλot] Mot català d’origen prellatí, possiblement pertanyent als estrats indoeuropeus procedents del centre d’Europa. L’accepció oronímica normal a la Ribagorça és la de “petita vall”, “depressió a la falda d’una muntanya”. Vegem-ne algunes manifestacions toponímiques: lo Clot de Cossant, Boí. Clot de Fossado, Erill. El Clot de Perot, Boí. Clot del Tou, Durro. El Clotet d’Escder, Boí. Es Clots, Boí.

Corronco. Durro. Gran cim de 2.643 m d’altitud al sud del terme de Durro, limitant amb Iran i Saraís. Coromines proposa (TVB, s.v.) un ètim bascoide kunkurru metatitzat en kurrunku, relacionable amb el basc kunkur “gep” per la forma d’enorme gepa arrodonida. Serien relacionables amb aquest mot el substrat preromà els ribagorçans Corroncui i Mas de Concurrell (entre Espills i Orrit). La gent de la Vall de Boí diu que el Corronco no és ni un tuc i un tossal, sinó un bony, és a dir un cim de forma arrodonida i no espadada.

Tussal. No són normals a Boí el mots tuc i tuca. En canvi, bony, tussal i cap són molt freqüents. El senyor Rossend Vila reconeix que tuc és aranès, però en alguns topònims, com Tuc de la Montanyeta ha estat sempre usat a la banda de Boí.