divendres, 19 desembre de 2014

«Els pastors de Nadal»

...Sigui a l'herba seca del desert, sigui a l'herba flonja de Sant Amanç, mai enlloc el pastor no viu a l'Arcàdia idíl·lica. És real i realista. Té el clatell clivellat, les mans nuoses, passa fred i calorades, més d'un cop no menja per la gana, i, encara que conegui els xais un per un, els duu a l'escorxador sense tremolines romàntiques. Però mentre els sedentaris ens aturem passa ençà, el nòmada pastor camina passa enllà. Mentre nosaltres vivim en un clot de la casa, el pastor viu a l'amplada i s'adorm en una escletxa del cel.

Pobre i nòmada, el pastor és arreu un infant que ha crescut sense malmetre's. Té el fantasiós realisme de la infantesa.

Els pastors d'aquest dia de Betlem eren així.

Allà, en un recer rostos avall del desert, guspirejava el foc dels pastors. Els uns vetllaven, els altres dormien amb son i prim del fred. Els que vetllaven, poc acostumats a parlar i avesats a escoltar, sentien les rondalles de la nit. Els que dormien reposaven el cap en un coixí de contes i de fantasia.

L'àngel es va parar a prop d'ells.

Els que vetllaven aixecaren el cap, els que dormien es desvetllaren. Nòmades caminants fets a les llegendes, no els va costar gaire de creure les corrandes de l'àngel. Fantasiós i real, Déu s'havia fet home, començava a caminar sense clot ni casa. Els pastors s'endugueren una mica de formatge, pa, mel silvestre, potser un xaiet, i anaren a la cova. No hi trobaren l'esbarzer cremant del Sinaí, hi trobaren un nadó. No se n'estranyaren pas, totes les rondalles comencen per un infant.

I fou el primer Nadal.

[Josep Maria Ballarín, Vent sense paraules]

dimecres, 10 desembre de 2014

«Els Perses d'Èsquil»: proposta d'exercicis

«Des que Èsquil va posar en escena Els Perses l'any 472 aC es pot ben dir que la victòria ja no l'abandonaria mai», recorda amb encert el professor Jordi Redondo. En aquesta tragèdia es percep un dualisme que abasta l’acció dels déus i dels homes: d’una banda Zeus protegeix l’exèrcit atenès, símbol de civilització, de l’altra castiga el poble dels perses que, comandats per un rei altiu, són al·legoria de la barbàrie i l’arrogància insensata. No oblidem tampoc que el públic que assistí a la seva representació foren els vencedors mateixos: mentre els protagonistes del drama són els perses vençuts, els espectadors foren al seu torn protagonistes d’una victòria viscuda, guanyada i finalment immortalitzada gràcies al geni del gran dramaturg.

Qui estigui interessat en aquesta peça, la tragèdia més antiga de totes les que es conserven, pot baixar-se des de dropbox aquesta guia de lectura que servirà de complement a la meva traducció:

dissabte, 22 novembre de 2014

Una imatge "abans" que mil paraules

No diré que una imatge val més que mil paraules sinó que la imatge abstracta, simbòlica i esculpida en el pensament precedeix les manifestacions del llenguatge. La més valuosa de totes aquestes manifestacions potser sigui l'escriptura.

És interessant constatar-ho sobretot davant els nous aprenents de la llengua grega, i del seu alfabet, perquè tinguin un referent que els ajudi a valorar d'una altra manera el prodigi de Cadmos. Arthur Koestler a The Act of Creation afirma que «el pensament en conceptes va emergir del pensament en imatges a través del lent desenvolupament dels poders d’abstracció i simbolització, de la mateixa manera que la escriptura fonètica va sorgir, per processos similars dels símbols pictòrics i dels jeroglífics».

dijous, 20 novembre de 2014

El mateix matí que foren exhumats

Per la xarxa van i vénen fotografies mal conegudes, que només es conservaven en negatius de vidre... com aquesta del 1860, quan foren desenterrats el moscòfor i l'efeb de Crítios, dues joies del segle V aC a l'Acròpolis.




dissabte, 20 setembre de 2014

Expandir-se... i desaparéixer

No és casual la comparació que fa David Crystal (cf. La revolución del lenguaje, trad. cast., p. 50-51) sobre el destí que espera a les llengües en un futur no llunyà. Tot amb tot, la capacitat de controlar aquest futur no sembla ser la mateixa que la que ell descriu respecte a fets del passat. En qualsevol cas, la seva reflexió sobre l'expansió del llatí i posterior fragmentació —que accelerà la seva mutació, per no dir desaparició— bé podrien ser tingudes més en compte. Hi donava voltes, perquè en altres aspectes de la vida hi trobo paral·lelismes, també tràgics.
Seiscientos años después del inicio de la expansión del latín y del inglés hubo un punto de inflexión. Alrededor de cuatro o cinco millones de personas hablaban inglés a finalesdel reinado de Isabel I de Inglaterra. Esta cantidad ha aumentado hasta los 1.500 millones (aproximadamente la cuarta parte de la población mundial) a finales del reinado de Isabell II de Inglaterra. El contraste entre la historia del latín y del inglés en este punto parece absoluto. Pero si la historia puede servirnos de guía, parecerfa que este periodo de expansión del inglés contiene en su interior la semilla de su propia fragmentación. No se habla de «lenguas latinas», sino de «lenguas romances». Y, como hemos visto, existe un libro titulado «Las lenguas inglesas». Parece que la historia se repite.

dimarts, 9 setembre de 2014

Una experiència llegint Plató

L'entramat de la filosofia platònica no és dogmàtic, sinó zetètic. Per això el seu plat fort és la suggestió, l'εἶναί πῶς que no dóna solució definitiva a res, que alimenta la diatriba espiritual, que carrega contra l'aburgesament de qui ho voldria tot fet, explicat, resolt. Pèro, és només una confessió de Josep Pla?
«Al vespre, al llit, torno als Diàlegs de Plató. Quina meravella! A la matinada, canten cinquanta galls desorbitats, indecents, però no puc apagar la llum. La força de suggestió és tan viva, tan fascinadora, que de vegades penso que un dia, fatalment, trobaré Sòcrates pel carrer. Això potser no passa amb cap altra figura de la història de la cultura. ¿Com és possible de suggerir tantes coses en tan poques paraules, d'una manera aparentment tan simple?» 
Josep Pla, El Quadern gris

dilluns, 8 setembre de 2014

Debenturne talia exercitia repelli apud scholas?

Magistris et discipulis qui in conventiculis 
Colloquia Latina necnon Caelum MMXIV versati sunt

Ut vidi post multum temporis spatium, haud pauci sunt magistri qui putent linguam latinam non doceri posse nisi per exercitamenta et acre studium et doctrinam grammaticae acerbam animis discipulorum. Mundus nihil aliud esse quam magnum theatrum dicitur: talia legi, et sponte sua haec verba mihi in mentem crebro veniunt. Sed hodie res diversas propono, nam antiquitates verendae aliquando novis fabulis quoque miscuntur.
  • Learning Latin for kids. [>>] [>>]
  • Fabula de parvulo anate foedo. [>>]
  • Amo amas amat. Latin chant. [>>]
  • Lacernula rubra. [1 pars] [2 pars] [3 pars]
  • Sacapus et Praestigiator. [>>]
  • De 3 porcellis. [>>]
  • Caperula Rubra. [>>]
  • Sacapus in circulo latino Lutetiensi. [>>]
  • Nuntii latini. [>>]
  • Disney Songs - Classical Latin [>>] ["Līberō" A Classical Latin "Let It Go"]
  • Aliquid de Florida. [>>]
  • The Choice of Paris - Latin language film. [>>]
  • Interviews with characters from ancient Rome. [>>]
  • Fabella apud conventiculum Lexintoniense acta. [>>]
  • Hymnus Europae latinus non officialis. [>>]
  • Catullus 3 [>>] / Catullus 8. [>>]
  • Nomen. [>>] / Salve. [>>]
  • Dialogue in Classical Latin: Colloquia personarum [>>]
  • John 1, Latin Vulgate. [>>]
  • Latin Language Spoken Example 4 - Octavian [>>]

dissabte, 6 setembre de 2014

Normativa

Amb caràcter general, l'alumne pot escollir qualsevol matèria de modalitat o optativa excepte quan no hi hagi un mínim de deu alumnes per cursar-la. Queden excloses d'aquesta limitació les matèries llatí, grec i segona llengua estrangera, si la disponibilitat de recursos del centre ho permet.
Configuració del currículum del batxillerat (pàg. 5)
Després de no sé quants anys llegint frases com aquesta, i veient com apliquen la "norma" a l'Institut Matadepera, només puc pensar que l'administració cada dia ho té més fàcil per a fer net. El següent vídeo mutatis mutandis dóna una imatge molt clara del tracte fal·laç i delusori ("si la disponibilitat de recursos del centre ho permet") que rep un "professor de clàssiques": els cotxes també viatgen en el vaixell, però "at their own risk". Amb la propera "redefinició" del paper del profesorat, molt em temo que l'espectacle dantesc és a tocar.