diumenge, 10 d’abril de 2016

Prometeu era a Txernòbil


El Tità Prometeu representava, a Txernòbil, l'home conquerint l'energia atòmica, l'home triomfant. Era el tità conqueridor del foc, generós i benefactor; però també el tità perdedor, castigat i desgraciat. Potser no es van adonar que esdevenidria premonició d'un estrall. La seva estàtua abans i ara ha estat punt de visita obligat, igual que un monument desolat, de tots aquells que s'atansen a la fantasmagòrica urbs.


dilluns, 21 de març de 2016

Un moment del «Mercader de Venècia»

Philip Dunlop va publicar fa uns anys un breu recull, Short Latin Stories, on llegim una adaptació d'aquesta peça shakesperiana. Em voldria fixar només en l'anècdota que protagonitza un dels pretendents de Pòrcia, el «princeps Aragōnēnsis» perquè m'interessa remarcar la reflexió que hi ha en la seva base: allò que tots volen no és pas la cosa més excel·lent sinó la més vulgar. Tot un cop contra les majories (avui dites democràtiques) mentre que l'adagi de Bias, «la majoria són els pitjors», sembla guanyar terreny. I així, direm que anava ben orientat o que n'hi ha prou amb la intuïció de Bassario?
«Princeps Aragōnēnsis cistam argenteam dēlēgit, 'omnes hominēs,' inquit, 'aurum cupiunt, sed paucī argentum. ego rem vulgārem facere nōn possum; ego argentum dēligō.' sed cista argentea quoque erat vacua.»

dijous, 10 de març de 2016

No era «amor a la saviesa», sinó «por a la vida»

Bertrand Russell escriu unes inquietants (al menys per a mi) consideracions sobre la psique de les persones que no viuen una infantesa equilibrada, amb l'afecte paternal degut. La seva experiència els porta a ser —ve a dir-nos— una mena d'intel·lectuals introvertits. És com si anéssim a pontificar: ἕνεκα τοῦ φόβου γίνεται ἡ πολυμάθεια. Tot plegat em fa repensar en el paper del sophós grec, i sobretot separant-lo del seu origen, fruit d'unes condicions socioculturals envejables i irrepetibles (però que constantment, se'ns diu, són model de la nostra civilització). En copiaré el següent paràgraf:
«El niño al que, por alguna razón, le falta el amor paterno, tiene muchas posibilidades de volverse tímido y apocado, lleno de miedos y autocompasión, y ya no es capaz de enfrentarse al mundo con espíritu de alegre exploración. Estos niños pueden ponerse a meditar sorprendentemente pronto sobre la vida, la muerte y el destino humano. Al principio, se vuelven introvertidos y melancólicos, pero a la larga buscan el consuelo irreal de algún sistema filosófico o teológico. El mundo es un lugar muy confuso que contiene cosas agradables y cosas desagradables mezcladas al azar. Y el deseo de encontrar una pauta o un sistema inteligible es, en el fondo, consecuencia del miedo; de hecho, es como una agorafobia o miedo a los espacios abiertos. Entre las cuatro paredes de su biblioteca, el estudiante tímido se siente a salvo. Si logra convencerse de que el universo está igual de ordenado, se sentirá casi igual de seguro cuando tenga que aventurarse por las calles.»

dilluns, 7 de març de 2016

Moodle: dues possibilitats

1. Anys enrere vaig obrir un compte a 000webhost.com. Es tracta d'un servei d'allotjament gratuït que permet instal·lar també la plataforma moodle. Però només la versió antiga, la versió 1.7.7. Si hi instal·làvem versions més noves el web no funciona. La versió 1.7.7 és una versió prou completa, però cal reconèixer que no permet a l'administrador moure's amb tanta comoditat com les versions més modernes. El fet és que 000webhost.com donen un servei que no desdiu de la qualitat, per bé que és un servei gratuït i per això, des de fa sis anys, hi tinc allotjada Aula clàssica, per tal de facilitar materials i documents, de manera pautada, als alumnes.

Per a instl·lar el moodle dins la carpeta "public_html" em vaig servir d'aquestes instruccions disponibles en un fòrum, que em van ser molt útils, i també ho va ser, seguint al peu de la lletra, aquesta altra informació. Com que tinc la pàgina allotjada a 000webhost.com i no a byethost.com, només vaig haver de canviar la carpeta "descàrregues" per "moodledata". La resta és tot igual. L'accés al panell de control és dins la base de dades msyql dins la carpeta "moodledata".

2. Des de fa un temps, però, he vist que moodlecloud.com ofereix uns serveis gratis molt atractius. Es tracta de tenir allotjats cursos que fan servir l'última versió de moodle, la versió 3.02. Automàticament ells mateixos actualitzen la versió més nova. No vaig voler perdre l'oportunitat de provar-ho i hi vaig obrir la meva pàgina, Aula. Per a fer-ho t'envien un codi al telf. mòbil que és vàlid per a allotjar cursos amb un màxim de 50 alumnes i 200 Mb d'espai. La resta de condicions i instruccions es poden seguir en aquest enllaç o en aquest altre (vídeo). Us desitjo molta sort! 

divendres, 4 de març de 2016

També Austràlia: Grec i Llatí contra el fracàs escolar

Pel que diuen, els resultats són sorprenents també en el món anglosaxó — i, doncs, no només en la Romània—. Més informació aquí i també aquí.

Fet i fet, el refrany ho diu ben clar: no hi ha pitjor sord que aquell que no vol escoltar, no hi ha pitjor cec que aquell que no hi vol veure. (I les nostres administracions encara no es donen per al·ludides.)

dimarts, 1 de març de 2016

Allò que Molière fa dir a M. Jourdain...

...També passa als estudiants de grec: «...plus de quarante ans que je dis de la prose sans que j'en susse rien». I no és comèdia.


dijous, 25 de febrer de 2016

De màximes solonianes i altres al·lusions

I.
Peixera de club. Tertúlia del senyor Perot Lolladre. Per la banda de fora, quatre ídols arrepapats en seients comodíssims. Per dins, un cretinisme superflu i tovàs, de fons egoista i paraula sentimental. Arreglaven amb màximes solonianes els afers del món. Un faria, l'altre diria. Això no es podia suportar. Rússia: la fi.

«Maleït comunisme! Tothom grinyola, els rics, els de sota. I què volen els obrers, què volen més, si us plau? Si ja ho han aconseguit tot! I mentrestant tot s'enfonsa. Mireu, sense anar més lluny, mireu el ram de les gomes, que és l'article que toco.»

II. 
L'inevitable apòstol burgès-comunista: menut, nerviós, d'un ascetisme refinat, epicuri vergonyant. Farcit, naturalment, de l'obligada cultura francesa:

«Brètols? I per què, qui en té la culpa? Vosaltres, que heu escurat l'obrer fins al moll dels ossos i ara protesteu contra la consciència que, gràcies a Déu, heu desvetllat.»

Una anònima correcció:
«Nosaltres.»
«Ja ho dic bé. Dic "vosaltres" i no "nosaltres", perquè jo ja m'he fet comunista.»


III.
El senyor Perot Lolladre va opinar que el pobre n'havia fet un gra massa. El flequer opinava que el pobre n'havia fet un gra massa. El modèlic comunista va opinar que el pobre n'havia fet un gra massa. El pobre opinava també que potser n'havia fet un escrúpol de massa. Tothom va estar d'acord que el pobre n'havia fet un bon tros, etcètera. Mai una opinió no va ser tan unànime a Lavínia, per sempre en la batussa, per sempre en una plàcida guerra civil.

El pobre se'n va anar amb la moneda de plom, per si la podia canviar. No té gens d'interès de saber si ho va aconseguir o no, perquè cal recordar que, al cap de poc, a Lavínia i a Konilòsia va guanyar, per un lligat mil·lenari, el senyor Perot Lolladre. I esperava el torn, caut i amatent, un homònim i, enllà d'enllà, una idèntica munió en renglera. I, dintre i fora, logomàquies i genials verbositats i, al capdavall, arreu del món, la definitiva transformació esponerosa en lluna.

[Salvador Espriu, Aspectes]

dilluns, 15 de febrer de 2016

«les regles que cal observar en la vida»

(...) Pel setembre solíem anar uns quants dies al mas Pla. Jaume i Francisca, els masovers, ens esperaven a l’entrada. Jaume, un vell alt i escardalenc, amb unes orelles enormes, taujà, ple de facècia, ens portava a menjar figues i raïms o a passeig, a la pineda. Sota els pins, ens solia llegir una traducció catalana de les faules d’Esop –un llibre amb gravats al boix grollerots, rústecs i plens de relleu. Les històries dels animals li feien una gràcia considerable; les moralitats de les faules constituïen per a ell les regles que cal observar en la vida.

Josep Pla, El quadern gris