Deixeu que prengui la feliç expressió del gran Mazzarino com a punt de partença: de les grans valls de Mesopotàmia i de la conca del Nil sorgiren uns corrents culturals que progressaren en direcció oest fins abastar tot el Vell Continent (i que es trasvassaren fins a les Amèriques). Fou aquí on les civilitzacions se succeïren, es fongueren, tornaren a rebrotar i s'estengueren pel Mediterrani, el «Mar Nostre». Entre la sumèria Urduk, la caldea Ur, Tebes «la de cent portes», Atenes, Alexandria, Roma i els extrems occidentals d'Europa... el camí és llarg però la continuïtat sembla que ve arrenglerada amb contínues fites històriques. I si el Pròxim Orient sembla haver estat el primer bressol de la nostra civilització... ¿fins a quin punt ho és també de les nostres literatures?
És allí que neixen uns tipus d'escriptura que, per evolució directa, acabaran essent els nostres. Allí neixen les primeres dades d'una cronologia que mira d’assolir exactesa i comprensivitat, codificacions de lleis rudimentàries, fins un art i un concepte de la vida que ens resulten propers.
Fons i forma es compenetren mútuament. I és que sense un sistema d'escriptura clara no es pot concebre un pensament lògic (menys encara, artísticoliterari). Creat l'alfabet —l'assiri, l'assiri-caldeu, l'egipci i sobretot, el més pràctic, el fenici— sorgeix la necessitat de deixar constància de les gestes dels homes, de llurs llegendes i llurs tradicions, d'expressar llurs somnis i els més bells pensaments en un llenguatge escrit i transmissible a les futures generacions.
Grècia recollí i valorà, tot imprimint-hi el segell més genial que mai hagi pogut crear una civilització (i per això l’anomenem «Grècia clàssica»), tota aquella aportació cultural i literària assolint un harmoniós conjunt que, mercès a la seva literatura, es va anar transmentent fins els nostres dies. En la literatura grega es troben, doncs, normes i motllos precedents que serviran de model a Roma primer i, finalment, a totes les literatures posteriors que hagin volgut deixar constància del que els pobles han arribat a ésser i conquerir espiritualment.
