dissabte, 6 de febrer de 2016

Carles Riba: Grècia sota la senyoria romana

Grècia esdevingué província romana en 146 a. J. C. De mica en mica, però, ella anà al seu torn conquerint per la cultura els dominadors. Atenes pujà de nou en prestigi per la força viva del seu passat. Però la veritable rival d’Alexandria, fins a esdevenir com un cap i casal del mon hel·lènic, fou Roma. Els emperadors enriquiren constanment la biblioteca grega de Roma, planejada per Cèsar i fundada per August. La literatura llatina fou, si no del tot en l’esperit, sempre en la forma, fillola de la grega. Durant aquests sis o set segles, la producció fou enormement prolífica. Els gèneres imaginatius tingueren una vida poc menys que nul·la. És en aquells que per llur caràcter més pràctic lligaven millor amb el temperament romà —com la història, la filologia, la filosofia moral— que adesiara trobem, si bé per excepció, una vera originalitat. Evolucionant d’un interès nacional cap a un interès humà, els escriptors grecs foren uns fecunds col·laboradors en l’obra de l’imperi.

[Carles Riba, Resum de literatura grega, 1937]

diumenge, 17 de gener de 2016

«Lingüistas», de Mario Benedetti

Una anècdota, una simple impropietat pot suposar la fi d'una disciplina. No dir les coses pel seu nom és l'errada més estúpida que un hom podia cometre. La imbecilitat del savi-ruc queda en evidència. No és estrany que cada dia hi hagi més detractors: amb l'exemple prou queda clar que un subaltern té més sentit comú que les baboiades d'una colla de lletrats toixarruts. 

*

Tras la cerrada ovación que puso término a la sesión plenaria del Congreso Internacional de Lingüística y Afines, la hermosa taquígrafa recogió sus lápices y papeles y se dirigió a la salida abriéndose paso entre un centenar de lingüistas, filósofos, semiólogos, críticos estructuralistas y deconstruccionistas, todos los cuales siguieron su garboso desplazamiento con una admiración rayana en la glosemántica.

De pronto las diversas acuñaciones cerebrales adquirieron vigencia fónica:

- ¡Qué sintagma!
- ¡Qué polisemia!
- ¡Qué significante!
- ¡Qué diacronía!
- ¡Qué exemplar ceterorum!
- ¡Qué Zungenspitze!
- ¡Qué morfema!

La hermosa taquígrafa desfiló impertérrita y adusta entre aquella selva de fonemas.

Sólo se la vio sonreír, halagada y tal vez vulnerable, cuando el joven ordenanza, antes de abrirle la puerta, murmuró casi en su oído: “Cosita linda.”

Mario Benedetti, Despistes y franquezas (1989)

diumenge, 10 de gener de 2016

Una faula de Fedre



Segurament el lector haurà recordat de seguida que aquesta imatge reprodueix la famosa faula de Fedre (I, 8) sobre la grua i el llop: Qui pretium meriti ab improbis desiderat és un ensenyament ple d'actualitat.

Discarding images demostra que es pot fer tot un blog a partir de miniatures medievals... Qui ho anava a pensar! (Més encara quan veig la quantitat de seguidors a Twitter i a FB.)


divendres, 8 de gener de 2016

Mèrits de Terenci

«No fue hasta mediados del siglo siguiente (II a.C.) cuando empezaron a perfilarse mayores ambiciones literarias. Terencio sustituyó a Plauto. Los personajes que ponía en escena ya no eran marionetas sin gran consistencia; amaban de verdad, sufrían, se lamentaban con todo su corazón, y los viejos ya no se limitaban a refunfuñar, sino que reflexionaban y se preguntaban si la mejor forma de impedir que sus hijos hicieran tonterías no sería comprenderlos y ayudarles a ver con más claridad en sí mismos. La influencia de los filósofos griegos aparece en este teatro, que es, sin duda, menos ameno, menos burlesco que el de Plauto, pero que resulta más humano y que contribuyó, muchos siglos después, tras el Renacimiento, a formar el teatro clásico en Francia y en toda la Europa culta.»

Pierre Grimal

dissabte, 2 de gener de 2016

Bons desitjos per un nou any

És un mosaic del segle IV dC, trobat a Halicarnàs. La corona de llorer simbolitza la victòria per haver assolit una existència feliç. Hi llegim el següent: salut, vida, alegria, pau, benevolència, esperança. Què més podríem demanar?


dijous, 17 de desembre de 2015

Pueri concinite

      Pueri concinite, nato regi psallite!
      Voce pia dicite: "apparuit [ille] quem genuit Maria!"
      Sunt impleta quae praedixit Gabriel.
      Eia! Eia! Virgo Deum genuit quem divina voluit clementia.
      Hodie apparuit —apparuit in Israel.
      Ex Maria virgine natus est Rex.
      Alleluia!

dissabte, 5 de desembre de 2015

Art project

Es tracta d'una nova eina de Google, ara sota el nom de Google Cultural Institute. En efecte, a partir del nostre compte d'usuari podem passejar pel Museu de l'Acròpolis de manera semblant tal com ho faríem amb Google maps. El que podem fer a partir d'Art Project és molt més del que podríem fer en una visita virtual al museu: tenim accés a galeries d'imatges, podem planificar el recorregut per les diferents sales, ens podem avançar a esdeveniments, podem guardar en la nostra carpeta tot un seguit de cerques, escollir artistes o estils... Em sembla que, ben bé, una exploració de totes les possibilitats i recursos encara no ha estat totalment avaluada. Valdria la pena posar-s'hi.